sábado, 17 de abril de 2010

L’ESPANYA CANYÍ


Durant el segon mandat de José M Aznar se li va escapar a un dels seus ministres —en concret a Arias Salgado—, que tenien instruccions de dedicar la major part de les inversions a Madrid i, com a màxim, a 200 quilòmetres al voltant seu.
D’aquella forma de govern “sin complejos” de la dreta se’n derivaren greus desequilibris que afecten tot l’Estat, sense que ningú hagi fet gran cosa per neutralitzar aquella forma poc igualitària de govern.
Amb el pas del temps i a força d’abocar-hi recursos, el Gran Madrid format per l’Ajuntament, la Comunitat Autònoma, el Govern Central i altres variats estaments ha esdevingut un país dintre l’Estat, fins l’extrem que ara ja es permeten mostrar la seva cara més nacional i canyí (els nacionalistes i folkloristes som els catalans).
A Madrid, els líders polítics de la dreta tenen a l’abast mitjans de comunicació potents i sectaris que defensen la unitat de l’Estat a base d’atacar les perifèries; fomenten la identitat a partir de la defensa de la crueltat amb els toros; boicotegen el cava per ser català; prefereixen una Endesa italiana abans que catalana; contradiuen el Govern Central sempre que poden i actuen com el gran poder fàctic que són.
Si Catalunya tingués una mínima actitud semblant a la del Madrí canyí, l’endemà tindríem els tancs a tocar de casa.

1 comentario:

Olga Xirinacs dijo...

Estimat Josep, més val que no ens assemblem a Madrid, perquè tenen la Cañada Real a 10 minuts de la capital, no a 200 quilòmetres, i és el centre més gran de la droga a Europa. ¿Voldríem això? ¿Aquest rècord? ¡No! És tot el que han sabut fer.