lunes, 8 de marzo de 2010

UN MANAT D’ESPÀRRECS


Amb la implantació dels sistema mètric decimal aviat quedaren obsoletes les mesures que s’havien utilitzat fins aleshores, i només en els àmbits més rurals es mantenien les unces, les lliures, els quintars i les quarteres per a realitzar transaccions.
Altres formes encara més arcaiques eren els manats i el braçats, els pams i les braces, les jovades i els jornals.
Tot i això, quan realitzem algunes accions encara fem servir definicions pretèrites, com quan agafem un braçat d’herba o de sarments, o collim un manat de lletçons o d’espàrrecs. El braçat és el volum que una persona abasta amb els braços, amb les mans a tocar, mentre que un manat és el que cap a la mà amb els dits gairebé a tocar.
És cert que no són mesures exactes, però fan de bon esmentar al ser provinents d’un altre temps.

4 comentarios:

Olga Xirinacs dijo...

La Terra sempre obsequia els matiners amb saboroses troballes.
Dels espàrrecs de marge se'n pot fregir la part més tova, i la llenyosa, lligada, serveix per base d'una bona sopa.
Bon profit.

Ignasi Revés dijo...

Aviat em retrobaré amb les meves estimades truites d'espàrrecs... Per fi!

Rosalia dijo...

M'has recordat al meu avi que era pescador i quan arribava a terra explicava a la fondària que havia fet la pesca del dia: a tres braces, a 4 abraces.....

Josep Gironès Descarrega dijo...

No es pot deixar perdre res del que dóna la natura, ni tampoc les paraules que hem heretat.