Ahir per la tarda, quan vam sortir a passejar els gossos amb en Cisco Ribera, vaig trobar aquest rovelló. La peça era de bon veure, consistent i sana. Malauradament, no n’hi havia cap altre al voltant, per la qual cosa la dita popular: Al rovelló busca-li el companyó, quedava en no-res.
A la nit, aquest bon rovelló, cuit lleugerament amb oli d’oliva i amb un pols de sal, va donar un toc singular a una amanida de gules que vam preparar, un plat ben complet format per enciam iceberg, nous, formatge blau i panses.
Una flor no fa estiu, però mentrestant dóna il·lusió.
1 comentario:
Les meves felicitacions més fervents per la troballa. Sembla que els déus juguin a fet i amagar preparant sorpreses als pobres mortals... en aquest cas afortunats.
Publicar un comentario