El Delta és bellesa i paisatge, però el millor de tot són les persones que l’habiten, amables i hospitalaris, gairebé tots ells.
Sovint Rafel i Lourdes, d’Amposta, ens conviden a dinar, hi ho fan amb un plantejament força lloable: a base de productes autòctons.
La protagonista del dinar del passat dissabte era una tenca que Sergi, el fill de Rafel i Lourdes, havia pescat en els Ullals. La tenca és un peix de carn reeixida que, al viure al marge de les aigües de l’Ebre, té una notable garantia sanitària, cosa que permet gaudir del seu sabor sense por a carregar-se l’organisme amb metalls procedents de riu amunt.
A mig matí, Rafel ja havia posat a bullir unes patates i altres verdures del Delta, fins que al moment adequat hi afegí la tenca tallada a rodanxes. D’aquesta barreja en sortiria el primer plat: tenca amb verdures, i també el segon, ja que el suquet serviria per elaborar l’arròs a banda.
Bon dinar i excel·lent companyia. No és pot demanar més.
5 comentarios:
Un dels principals coneixements dels països ve pels seus aliments i forma de cuinar-los. N'hi ha que encara recorden els ancestrals i autòctons, com els que expliques.
A ciutat, com que es poden tenir coses de tots temps i països, ja no hi ha tanta singularitat.
Doncs Olga, em sembla que en Rafel té intenció de convidar-vos a tastar la seva particualr cuina.
Please excuse my terrible writing, I am using an online translator.
Looks good! I'm jealous!
Si us plau, disculpi la meva escriptura terrible, jo estic fent servir un traductor en línia.
Es veu bé! Estic gelós!
Bon profit. Si u s'hi posa, quasi que hom pot arribar a flairar-lo.
Salut i Terra
Publicar un comentario