domingo, 28 de febrero de 2010

CANDIDATURA UNITÀRIA


En els darrers temps es nota una gran crisi de confiança en l’estament polític. Aquest fet és el fruit de la conducta de determinats polítics, alguns dels quals actuen de forma personal o partidista, sense tenir en compte el bé general de la població que representen. Per si això fos poc, cal tenir en comte altres crisis: econòmica, estructural, mediambiental i, sobre tot, de valors morals i personals.
Amb totes aquestes vicissituds s’ha generat una total malfiança de la ciutadania cap els seus polítics, de tal magnitud que qüestiona la seva capacitat i, fins i tot, la seva legitimitat. Majoritàriament, a Catalunya es critica el centralisme del PSC-PSOE i del PPC, les vel·leïtats d’ERC, les ànsies de C i U, la poca concisió d’IC i l’anticatalanisme de C’s, alhora que la poca efectivitat de tots plegats, que no poden o no volen aturar la decrepitud que viu el país.
Definitivament, cada vegada són més les persones que no es veuen representades pels partits polítics de l’actual arc parlamentari, de tal forma que els propers comicis poden ser els menys concorreguts, cosa que augmentaria encara més la distància que separa representants i representats.
Malgrat que pugui semblar una proposta extemporània, aniria bé que a les properes eleccions al Parlament de Catalunya, al Congreso de Diputados i al Senado a Catalunya es presentés una llista única, encapçalada per una persona de prestigi. Articular-la fóra ben fàcil, a partir i en proporció als darrers resultats electorals.
No cal dir que la candidatura unitària resultaria guanyadora per majoria absoluta, encara que alguns partits que coneixem no en formessin part. I ja no cal no explicar l’impacte que aquest fet tindria a les espanyes. Algú s’hi apunta?

No hay comentarios: