lunes, 15 de febrero de 2010

CADELLS



La Tatxa, la gossa d’en Pere i na Montserrat, fa quatre setmanes va cadellar set gossets, tots ells de pèl blanc tacat lleugerament de negre, com la mare.
Aquest fet que ens ha recordat quan la nostra Salta va tenir al Rot, la Greta, el Peüc, la Peüca i el Cròspio.
D’uns dies cap aquí els cadells de la Tatxa ja comencen a menjar una mica, degut a que tots junts són una càrrega feixuga per la mare, i ven aviat i d’un amb un aniran a parar a alguna casa on ja els esperen.
Fa goig veure esclats de vida com aquest, i també com algunes persones s’estimen i tenen cura dels seus gossos. De fet, la qualitat de les persones es mostra pel el respecte i l’estimació que tenen als animals.

2 comentarios:

Olga Xirinacs dijo...

¡Pobres mares, com hi ha món!
Les fotos m'han fet recordar l'excel·lent novel·la "Firmin", de Sam Savage, la rata de biblioteca que feia la número tretze de la cadellada i la mare només tenia dotze mamelles...

Josep Gironès Descarrega dijo...

La natura té els seus drames, com els caganius, els pobres pollets de les cigonyes que van quedant-se endarrerits en el seu creixement i són superats —i de vegades matats—, pels seus propis germans.