martes, 16 de febrero de 2010

VI RANCI


En la garrafa que podeu veure a la fotografia fa mesos que hi reposa un bon vi que va camí de ser un vi ranci qualificat.
El repòs a sol i serena durant uns anys és bàsic perquè el vi s’oxidi i adquireixi les característiques principals de color daurat i sabor intents que se li demanen a un vi ranci.
A les cases bones de pagès el vi ranci també s’anomenava vi bo o vi per fer pair. L’elaboració requeria molts anys i el pas per tres bótes diferents, fins que anava a parar a la bóta del racó, que era la millor i la més preuada, la que donava fe de les bones arts del propietari i de la solvència de la casa.
Nosaltres, amb aquesta humil garrafa de dos litres tindrem un vi ranci que anirà a parar a un preciós envàs que ens va regalar la nostra veïna Gisela, en un conjunt que es farà mirar.
A les cases és bo que les coses portin nom i cognoms, d’acord amb la seva procedència, ja que d’aquesta forma ens dóna la sensació que la nostra existència gaudeix de bona i àmplia companyia.

1 comentario:

Olga Xirinacs dijo...

El vi ranci, paladejat suaument a petits glops, posa a la llengua i a la memòria precisament el temps de la seva extensió fins a madurar: aquell color del sol de posta, passat el dia.