lunes, 22 de febrero de 2010

ARQUITECTURA (4)


En tot temps la pagesia necessita aigua per regar i per a us de boca. Abans també la necessitava per abeurar els animals de tir, els soferts rucs i someres, mules i matxos, cavalls i eugues que ja fa dies han desaparegut dels nostres camps.
En el territori que ens és més proper, majoritàriament de secà, el pagès desplegà el seu enginy per acumular aigua, i sovint es valia d’uns elements pràctics, alhora que vistosos: cisternes, aljubs, basses, cocons...
La major part dels enginys destinats a emmagatzemar aigua tenen una part excavada sota el nivell del sòl, en roca, preferentment, cosa que ajuda a conservar el líquid. Per sobre del terra queda la construcció que protegeix la preuada aigua, obres bastides amb pedra seca que de vegades resulten espectaculars.
En una de les fotos d’avui es mostra un aljub cobert amb una falsa cúpula. La porta que protegia l’aigua de l’accés de les bestioles és un element sòlid i pràctic, encarat sanitàriament al nord, mentre que la pedra vertical encimbellada hi dóna una certa gràcia.

3 comentarios:

Olga Xirinacs dijo...

La pedra que ens sobreviu, que es resistent a tempestes i a segles, que neix de la terra com nosaltres i que a vegades resulta més útil, m'admira.

Júlia dijo...

Són meravelloses totes aquestes construccions, per sort ara les comencem a valorar com cal 'encara que no les hagi dissenyat Gaudí'...

Josep Gironès Descarrega dijo...

L'art de la pedra en sec és una mostra sublim de la gent senzilla, la grandesa de la qual rau en la seva humilitat.