Fa milers d’anys, els humans celebraven per aquestes dates la festa del sol invicte, just quan l’òrbita solar començava a enlairar-se a partir del solstici d’hivern.
Amb l’esdeveniment del cristianisme, l’Església va transformar aquesta festa en la commemoració del naixement de Jesús i, des d’aleshores, és una data senyalada, per bé que la profunda religiositat d’abans s’ha anat transformant fins convertir-se en un festa excesivament consumista.
Com en tota gran celebració, l’àpat és un dels moments estel·lars del dia, més quan hi ha persones que es passen prèviament moltes hores a la cuina. La resta és pura il·lusió: la representació del naixement, els regals, l’harmonia familiar... Només els bons menjars mantenen la consistència, malgrat que sempre acabin amb: fum, fum, fum.
2 comentarios:
Ai, Josep..... amb l'església hem topat.....
La missa del gall i el dinar de Nadal són els dos moments principals de les nostres festes. Encara que jo faig dinar a casa el dia 1, però ja no té el mateix encant.
La nit esdevé profunda i misteriors, no saps què hi ha allà dins.
El dinar aplega els germans i es tracta de riure's del mort i de qui el vetlla (amb perdó de l'agutzil de Rocaura).
¡Bona taula que té, senyor Josep, valia la pena mostrar-la!
Per molts anys.
Publicar un comentario