Aquest rodet, que sembla estar encarat a la Fatarella, ja fa molts anys que no compleix amb la funció per la qual fou esculpit, i espera pacientment el seu trist final.
Ja fa temps que molts municipis van abandonar el tradicional cultiu de cereals i, en conseqüència, pel mes de juny ja no s’escolten els cants dels segadors. Així mateix, les eres quedaren deixades, els diables ja no giren enjogassadament al temps del batre, no s’aixequen esculturals pallers i algunes aus han vist modificat el seu hàbitat.
Darrerament hem viscut molts canvis, alguns de ben profunds.
4 comentarios:
Síssenyor, ara ja no es porta la maledicció bíblica de fer-te lligar una roda de molí al coll i tirar-te a mar.
Però conec una era al lloc més alt de Mont-ral on la palla es devia esventar d'allò més. I nosaltres, més tard, hi pujàvem a mirar les estrelles, ajaguts a terra. 1Ai, dels dies passats...!
Olga, els dies passats són tant importants com els que ens queden per viure; demà, per exemple.
M'ha sortit un senyor mussol a l'ull; ja som dos.
Senyor Gironès, per als mussols, ja fa més anys dels que vull dir, ens fregàvem un anell d'or a la màniga fins que es tornava ben calent i llavors l'aplicàvem al mussol. Ara es deuen curar amb antibiòtics.
Ànim, que els mussols només surten als adolescents...
Abans, és cert que als mussols els hi aplicàvem algun metall calent: anells, claus, draps..., de la mateixa forma que ara els hi posem cremes i gotes; tanmateix, el mussol fa la seva via independentment dels nostres desitjos i cures.
El meu fa força goig, lluent i grassonet.
Publicar un comentario