Abans d’ahir vam collir els darrers branquillons de te de roca que ens oferia aquesta planta que veieu a la fotografia. N’havíem collit abans i n’hem fet provisió per l’hivern, ja que amb infusió l’utilitzem com si fos te o cafè, per bé que aquest no conté teïna ni cafeïna.
El te de roca és un bon digestiu, “arregla la panxa”, deien les àvies. També és un bon tonificant pel sistema nerviós i, alhora, és un bon desinfectant.
A la Fatarella en preníem, amb una cullerada de mel, quan teníem mal de gola, i ens alleugia força.
Ahir vaig haver de quedar-me a casa, degut a un pinçament a l’esquena que de tan en tan em permet veure totes les estrelles. Malauradament, no tenia al meu costat en Jaume Fumadó, qui amb la seva força i art és capaç de posar els ossos al seu lloc.
Llarga vida als guaridors i a les plantes remeieres.
5 comentarios:
El te de roca, com totes les bones herbes, alleuja també l'esperit de qui el pren amb fe.
El te, del que sigui, no m'ha agradat mai. Ni les herbes, només les anisades. Però em commouen els manadets secs que pengen els herbolaris a la botiga o els de les cuines de les cases: acompanyen i recorden la muntanya. I els pinçaments que ens ha provocat l'ajupir-nos per collir tan sanitoses herbes... ¡ai!
Josep,
No tens al Jaume però l'Olga també fà meravelles.
Ah! i no t'oblidis dels teus fantàstics granizats de tè de roca.
Salut,
Ah! no te'n descuidis del teu fantàstic granizat de tè de roca.
Salut
A veure si avui em surt publicat el comentari.....
Josep, sobretot no te'n oblidis del granizat de tè de roca que el fàs deliciós.
Salut
Josep,
No te'n oblidis del teu deliciós granizat de tè de roca.
Salut
Publicar un comentario