EL MONTSANT

Avui hem tornat a pujar al Montsant, després d’uns mesos de no fer-ho. El Montsant és una serra molt propera geogràficament, també emocionalment, i cada vegada que hi accedim ens sentim gratificats, malgrat que costa de pujar-hi.
De lluny ens arribaven els sorolls dels helicòpters i dels vehicles que participaven en un ralli, però al Montsant hi havia pau.
Ens hem trobat amb el ramat de cabres que pasturen gairebé lliures per la serra, cosa que sempre significa un al·licient afegit.
Al Clot de Cirer hi raja poca aigua, però és suficient perquè els cóms estiguin plens i a disposició dels animals i les persones assedegats.
Ara és el temps de plegar les nous que donen els dos esplèndids noguers que hi han plantats en aquest bell paratge, un fruit sec que esdevé una bona propina al sempre generós Montsant.