lunes, 21 de septiembre de 2009

POLÍTICS AL TANT PER CENT

 

Benvolgut Josep,

 

Avui m'ha vingut al cap una idea que penso és molt bona, malgrat que estigui relacionada amb els polítics. En principi, havia pensat comentar-la a la senyora Olga Xirinacs, ja que ella està una mica molesta amb alguns polítics; tanmateix, com encara no ens has presentat com caldria, em conformo amb fer-te'n partícip, encara que ja compto que tu no seràs capaç de desenvolupar i difondre tan bona pensada. Et comento.

Fa uns anys, el president Maragall va esvalotar el galliner polític en afirmar alguna cosa sobre el tres per cent que rebia un determinat partit polític a canvi de petits favors. Aleshores, l'enrenou va ser tan gran que per apaivagar el terrabastall es va fer imprescindible crear una comissió formada per experts del ram, els quals, després de moltes reunions i amplis debats, van coincidir que allò del tant per cent era una falòrnia.

Enganyifa o no, el que es nota darrerament és que el personal no acudeix a les urnes quan hi ha votacions, ja que majoritàriament es manifesten decebuts pels polítics. Doncs bé, per tal de incentivar els nostres representants a que milloressin el seu rendiment, es podria plantejar que la representativitat parlamentària i política en general estigués lligada al percentatge d'electors que passessin per les urnes. D'aquesta forma, en el cas que les eleccions al Parlament, —posem per cas—, només congreguessin un 40 % dels electors, els partits es veurien obligats a repartir-se el mateix percentatge d'escons parlamentaris, en aquest cas cinquanta-quatre. Amb aquesta proporcional fórmula, per començar ja ens estalviaríem el sou de vuitanta-un polítics, a més dels seus col·laboradors i els serveis diversos.

Bona proposta, eh? Ja sé que d'entrada alguns comentaran que el menor nombre de parlamentaris, de diputats o de senadors podria afectar la pluralitat de idees, quan no és cert, ja que tots els membres d'un mateix partit acostumen a votar d'acord amb les indicacions que reben per part del cap de colla en el mateix hemicicle, just quan han de votar, no fos que s'equivoquin.

En realitat, aquesta mesura només afectaria la butxaca d'algunes persones que només serveixen per escalfar cadira submisament, alhora que beneficiaria la ciutadania, que estaria contenta en no haver d'omplir tantes menjadores de bon pinso.

Què!, escriptor del terròs, una idea brillant, oi?

 

L'agutzil de Rocaura

1 comentario:

Olga Xirinacs dijo...

Aquest agutzil deu tenir el cap gros de tant de pensar. Proposa idees bones però viu en la utopia.
Aquest aprimament de diputats se l'haurien d'aplicar ells mateixos, vull dir al seu cos, perquè tan bona vida a costa del contribuent els torna el que abans en dèiem "gutxos". N'hi ha algun que ha fet règim, es nota a les fotos. I altres que semblen del règim, bé, allò que també en dèiem "règim", ja m'enteneu.