AUTORS EBRENCS

Dissabte 12 de febrer, a Vall-de-roures, coincidim amb l'Ester Suñé en la presentació del llibre Un riu de crims, obra col·lectiva de vint-i-quatre autors ebrencs.
El llibre de relats del gènere negre ha estat una iniciativa més d’Octavi Serret, ben acompanyat pel Jordi Pijoan i pel Fede Cortés, i magníficament editat per March editor.
Si us ve de gust...

ANIMALETS

Hi ha qui relaciona la qualitat i el bon cor de les persones amb la forma que tracten els animals. Si això és així, els nostres veïns Gisela, Alba i Xavier han de ser molt bones persones, ja que fa molts anys que tenen cura d’un colom cec que van arreplegar quan tombava perdut.
Els dies que fa bon temps, deixen l’animal que passegi pel jardí, aleshores, se’l pot veure ben eixerit i estarrufat, de ben segur content de rebre tan bon tracte.
Un exemple més en el qual s’haurien d’emmirallar els que xalen quan els animals pateixen.

LA TARONJA AL TERRA

Dijous al capvespre, a la llibreria la Rambla es presentà el darrer llibre d’Olga Xirinacs: La taronja al terra, publicat per editorial Omicron.
L’escenificació de l’acte anà a càrrec de Rosa M Rossell, qui a banda de descriure alguns dels poemes del llibre també repassà la gran obra poètica general d’Olga.
L’autora, intercalà harmònicament els seus pensaments entre el discurs de la presentadora, igual com ho va fer Ramon Marrugat, dues persones amb un gran bagatge cultural a les espatlles.
En un món en el qual la gent s’expressa majoritàriament a crits i amb frases buides de contingut, s’agraeix la paraula ben expressada, poètica, certament, però plena.

CA LA VILA

En acabar la guerra es va reconstruir ca la Vila i es va fer molt encertadament.
Els exteriors, bastits parcialment amb pedra sorrenca, es mostren d’acord amb l’art de la zona, sobretot en els arcs que delimiten l’espai destinat al porxo. La balconada, amb la barana de ferro i l’espai destinat a les banderes també és propi del territori, igual com l’àmplia barbacana que culmina la façana de l’edifici.
L’espai interior era i és petit, però hi hagué lloc per situar-hi el saló de Sessions i diverses oficines, sense menystenir les dependències més a tocar de terra.
Les obres que s’hi ha practicat recentment han afegit funcionalitat interior a l’edifici, per bé que no li han fet perdre la seva harmonia.

APROFITAMENT

Sovint hem escoltat de les persones grans –les que van patir la guerra i la postguerra-, que no es pot deixar perdre res, no sigui que tornin a venir mals anys.
En diversos punts a tocar de la línia del tren d’alta velocitat, els promotors hi plantaren oliveres de diverses classes, uns arbres que amb el pas del temps queden envoltats de males herbes i farcits de pollissos, ja que ningú en té cura.
A desgrat de la deixadesa oficial, una bona persona s’ha dedicat a desbrossar el arbres, a esporgar-los i abonar-los. Ara només caldrà que tornin a donar fruit.

CAVALL BLANC

Cada cop que passem a tocar de Mas Teret em trobo amb que aquest cavall blanc em mira fixament, com si amb la mirada volgués saber alguna cosa sobre mi o alguna persona que n’és ben propera.
Aleshores me’n recordo d’Olga Xirinacs, a qui sovint li he sentit dir que li agraden els animals amb pèl d’aquest color.
No ho sé, però em sembla que quan arribi el bon temps, serà qüestió de quedar un dia per anar a donar un tomb a lloms d’aquest eixerit animal.
Altrament, avui és el dia de les Àguedes i en alguns pobles fan veure com si manessin per un dia, quan sí que ho fan al llarg de tot l’any. I sort que en tenim!

AGUEDES

Els homes cada vegada tenim més assumit que són les dones les que, sovint de forma indirecta, regeixen la nostra societat. De fet, sempre ha estat igual, malgrat que la violència masclista o religiosa hagi provocat que les dones hagin d’exercir les seves tasques de forma molt dissimulada.
En alguns pobles, per santa Àgueda les dones fan veure que agafen el control dels pobles, per un sol dia, encara que l’endemà continuaran fent idèntica feina des d’un discret segon pla.
A la Fatarella són moltes les activitats culturals que s’organitzen al llarg de l’any i una bona part és gràcies a les dones, com aquesta exposició de manualitats aconseguides sota el mestratge d’una dona ben popular: la Maria del Contemplon.
Que sigui per molts anys!