ELS UNS I ELS ALTRES

L'horitzó electoral del proper 27 de setembre marca de valent les agendes polítiques dels distints governs i partits polítics, alhora que forma part substancial de la informació emesa pels mitjans de comunicació, i ho fa amb tal pressió que el tema pot arribar a fer-se pesat. Com suposo que els passa a un bon nombre de catalans, he suportat estoicament els encontres, els desencontres i les estratègies particularistes dels nostres representants polítics; les activitats de diverses entitats que, més que postular i raonar, pontifiquen amb tota mena d'arguments que creuen infal·libles; he escoltat, quan no he tingut altre remei que fer-ho, les informacions que transmeten professionals de la mentida i de la difamació que estan a sou de qui els paga; i, sobre tot, m’he empatxat amb les prediccions catastrofistes emeses pels que, precisament, gestionen ben malament les seves àrees de responsabilitat. Per això, aquest estiu m'he proposat no deixar-me influir per l'ambient que ens envolta, per l'allau de notícies que es transmeten com si s'acabés el món, i ho he fet per tal de viure apartat del neguit que ens volen transmetre els uns i els altres amb tota mena de prediccions, anàlisis i vaticinis.

A desgrat de les meves ganes d’abstreure’m, encara he hagut de veure com s’ha entrat de ple en la desqualificació de les eleccions al Parlament, com si es volgués negar la importància que tenen. Curiosament, són els mateixos sectors que les vituperen els que fan pronòstics catastrofistes si l'independentisme s'imposa a l'unionisme. Posats a observar, també m’impressiona que algunes institucions emprin recursos de manual per desacreditar el procés, a força d’atacar institucions i diverses persones amb prestigi i, fins i tot, a la munió de gent que des de les més diverses formes han manifestat els seus desigs de llibertat.

De cara a les properes eleccions hi ha dues tendències majoritàries: una és la que postula que Catalunya continuï formant part de l'Estat espanyol i l'altra la que veu en la independència de Catalunya l'únic futur. Aquestes dues propostes i altres d'alternatives se les han fet seves els partits polítics, els quals, de forma individual o col·lectiva, es presenten a demanar el vot dels electors.

Si ens ho mirem objectivament i deixem de banda les tendències polítiques de cadascú, haurem de reconèixer que el tracte que a Catalunya i als catalans ens ha ofert l’Estat espanyol en els darrers tres segles és, senzillament, pèssim, ben similar al que rebien les colònies d'ultramar de part de les metròpolis europees. Per concretar les queixes, només cal esmentar dos apartats: el seguici de lleis disposades per distribuir de forma poc equitativa els diners que, sent de tots, haurien d’arribar a tots de forma equànime, i també les mesures destinades a anorrear la nostra cultura, en lloc de protegir-la i promoure-la.

Com que això de formar part d'una Espanya que es mou en clau centralista ja sabem com funciona i coneixem les múltiples formes que ens perjudica, m’he informat de com podrien ser les coses en una Catalunya independent. Ja sé que tot es pot qüestionar, però resulta que els números són tossuts. Per això, es pot afirmar que es podrien pagar les pensions als jubilats i que aquestes podrien ser més elevades que les actuals, de la mateixa forma que les persones dependents i les socialment excloses tindrien més recursos i atencions. Les matemàtiques també demostren que el nostre sistema sanitari tornaria a ser capdavanter, amb més equipaments tècnics i científics que complementarien la bona feina de la majoria de professionals del ram. El preu dels serveis energètics, com l'electricitat i els carburants també es reduiria, al disposar d'un pla propi no viciat. En referència a les infrastructures, deixaríem de ser la comunitat autònoma que disposa de més autopistes de pagament, per tenir autovies lliures de peatge similars a les existents a la resta d'Espanya. També l'aeroport del Prat milloraria la seva oferta a nivell internacional, de la mateixa manera que els ports marítims de Barcelona, Tarragona i altres obtindrien noves prestacions en benefici del comerç, el turisme i la indústria. Idèntica sort tindrien el corredor del Mediterrani que ara se'ns nega, les rodalies ferroviàries que cada cop estan més obsoletes i altres mitjans de transport. També cal considerar que podríem escometre amb garanties la neteja de la corrupció que tan debilita les institucions i, per sobre de tot, que deixarem d’estar maltractats a ben diversos nivells.

De forma més particular i com tothom ha de mirar per la pròpia bossa, cal saber que tindríem una de les rendes per càpita més elevades d’Europa, alhora que el país es convertiria en un pol d'atracció per a moltes empreses.

A hores d'ara ja han tingut la seva resposta totes les qüestions que buscaven difamar el procés, com els costos derivats de la independència. També se sap que Catalunya continuaria formant part de l'euro i de la Unió Europea, i que a ben curt termini entraria a formar part del selecte grup de nacions de volum mitjà més riques. Si es vol veure, tot està prou clar, i sinó només cal que s'observi qui està en contra del procés.

Ara per ara, som moltes les persones que creuen en una causa que és possible, per bé que respecten les opinions dels que hi estan en contra i fins i tot dels indiferents. Només esperen poder comptar els vots dels uns i els dels altres per conèixer les opcions democràtiques dels catalans.

Potser que molts catalans encara estiguin pensant si aniran a votar i en el sentit del seu vot. És el seu dret!, però no cal acudir als arts endevinatius per pronosticar que, si guanyen les opcions sobiranistes i Catalunya aconsegueix la independència, s'obrirà un nou horitzó que podrà portar el país a una forma de fer les coses diferents a com fins ara s'han realitzat. Si els resultats es mostren equilibrats es veurà com l'Estat completa amb una certa calma un incipient procés recentralitzador. Amb tot, si els resultats es decanten cap a l'unionisme, es notarà com Catalunya i les seves essències es dissoldran irremissiblement. I aquí sí que rebrem tots, independentment del que haguem votat.

Josep Gironès