miércoles, 27 de abril de 2011

PLE DE CAMPANES


Fotografia de Xavier Borràs)
Per primera vegada des que esclatà la guerra (aviat farà setanta-cinc anys), els quatre ulls del campanar de l’església parroquial de Sant Andreu, de la Fatarella, llueixen les campanes corresponents a cadascun d’ells.
Sota la iniciativa dels campaners del poble i amb l’ajut de diverses institucions, les campanes batejades en honor a Sant Francesc i a la Mare de Déu de Montserrat acompanyaran les consagrades a la Mare de Déu de la Misericòrdia i a Sant Andreu, aquestes dues darreres amb els jous de fusta convenientment restaurants.
Hi ha moltes formes de fer poble!

4 comentarios:

Olga Xirinacs dijo...

Les campanes són alhora la veu del poble que s'escampa pels aires; i la veu celestial que convoca el poble.
Llueixen, les campanes.

Anónimo dijo...

Si el timbaler del Bruc, enlloc del timbal, s'hagués tocat els collons... Semblant podríem dir en aquest cas de la Fatarella, canviant timbal per campanes...

Josep Gironès Descarrega dijo...

Les campanes i els seus tocs estan ben arrelades als nostres costums, no només religiosos, malgrat que això potser no agrada tothom.

l'agutzil de Rocaura dijo...

En relació als collons i a les campanes, l'oncle Manel deia que algunes persones n'haurien de portar una penjada als mateixos, lligada amb una corda de guitarra.
Quina alegria!