lunes, 4 de abril de 2011

ALBERCOQUER


L’albercoquer que tenim plantat al jardí de casa té la seva petita història. Va sortir espontàniament al pati de la Fatarella, a casa de mons pares, segurament fruit d’algun pinyol. Va ser la mare qui l’ajudà a fer-se gran i jo vaig plantar-lo a casa en memòria seva.

2 comentarios:

Olga Xirinacs dijo...

Ah, l'albercoqer, quina delícia.
Els pètals com neu d'animetes, i el fruit, un sol radiant i nutritiu. Que duri.

Josep Gironès Descarrega dijo...

L'arbre en fa pocs, d'albercocs, però molt bons.