Avui és l’onomàstica dels Josep i de les Josepes, dels Peps i Pepes, Pepets i Pepetes, Beps i Bepes, Jeps, Jepos, Jepets, Jepics, Pitus i altres variants del nom. Actualment no es festa, però abans sí que ho era.
Abans, en plena restricció alimentària quaresmal, com Sant Josep s’esqueia entre la Quaresma, a les cases s’aprofitava per fer una mica de gresca i per a menjar bé, en uns àpats que acabaven amb la típica crema de Sant Josep, de postres.
I com és el meu sant, us convido a un àpat virtual, davant la impossibilitat de fer-ho a tots de veritat.
Altrament, quan a les famílies no hi havia Jenifers ni Kevins, es deia “A totes les cases hi ha Joseps, Maries i ases”; ara, de Josep i de Maries cada cop n’hi ha menys.
2 comentarios:
Molt fi el comentari, molt encertat.
La paelleta ja omple l'estómac només de veure-la. Puja una aroma temptadora.
La paella era de guarniment. Avui hem dinar romesco de porc, una menja que promptament en farem ressenya.
Publicar un comentario