Avui, dia que el santoral cristià dedica a sant Antoni Abat, ens trobem en plena Setmana dels Barbuts, la que climàticament es considera la més freda de tot l’any.
Abans d’ahir era sant Pau Ermità, ahir fou sant Maur Abat, el dia 20 sant Sebastià i el 22 sant Vicenç, tots ells representats amb lluïdes i espesses barbes.
Tal és l’abundància de pel a la cara d’aquests sant que el refranyer popular hi deixà irònica i puntual referència: Els qui neixen a la setmana dels barbuts són molt peluts.
Sant Antoni Abat era molt ben considerant per les persones que tenien en els animals el seu principal suport, ja fos en la feina o en el negoci, per bé que algun el confonia amb sant Antoni de Padua, com un rambler que tenia aquesta imatge a l’estable de casa seva.
2 comentarios:
D'acord amb els barbuts. Però com que el teu va pelat, suposo que deu ser el de Pàdua (21 de juny), que sempre portava el Nen Jesús a coll. Aquesta reflexió m'ha fet somriure, perquè el sant Antoni Abat, o dels rucs, que en dèiem, sempre va acompanyat d'un porquet. ¿Què és millor, porquet o criatura? Almenys el porquet te'l pots menjar... he, he, he. I perdona la petita broma.
De sant Antoni de Pàdua, la mare en deia:
San Antonio de Padua
tiene un chiquillo
que ni come ni bebe
y està gordito.
Publicar un comentario