QUINA LLOSA!

En una part del seu discurs d’acceptació del premi Nobel de Literatura que li ha estat concedit l’any 2010, el singular escriptor Mario Vargas Llosa culpà la religió i el nacionalisme de les pitjors carnisseries de la història.
Qualsevol que escoltés Vargas sense coneixe’l, podia pensar que criticava l’Espanya imperial que amb l’espasa i a cop de creu arribà gairebé a exterminar els primers pobladors amerindis, alhora que els imposava unes lleis, una religió i un idioma ben diferents dels seus propis. Però no, el senyor Vargas, com il·lustre signant del “Manifiesto por la lengua común” criticava implícitament Catalunya i al català.
No sé que pensava Carme Balcells en escoltar-lo, ella, que des de Barcelona fou la persona que va obrir-li les portes de l’èxit. Tampoc no sabrem mai què n’hauria pogut opinar Carles Barral, l’editor català de cultura universal que apostà per un escriptor novell que escrivia sobre el seu país. Qui sap!
Amb tot, sí que suposem que Vargas Llosa, per les seves pròpies limitacions, no fou capaç d’assumir ni entendre la cultura del país que l’acollí, fins al punt que potser ni tant sols sap que el seu segon cognom és català.
Fes bé a bèsties...