Des d’uns anys ençà, a Catalunya hem pres consciència de la qualitat del nostre oli.
Fins fa pocs temps, en conformàvem en vendre’l a l’engròs als majoristes, els qual feien el gran negoci després d’envasar-lo, promocionar-lo i oferir-lo a preus astronòmics.
Recordo l’any 1982, quan en una visita als Estats Units, vaig comprar una llauna d’oli d’oliva envasat a Itàlia, amb oli procedent de les Terres de l’Ebre. Les olives eren del país, però el negoci el feien els italians.
N’hem hagut aprendre.
3 comentarios:
Aquest bàlsam extret de la terra, que ens acompanya en uncions des del naixement fins a la mort.
Entremig, però, quins menjars més suculents, començant pel pa amb oli...
(es necessita voluntat per respondre aquest blog, que cada dia m'obliga a escriure l'adreça dues vegades)
És cert, això del blog, a mi també em passa, i no s'hi pot posar oli perquè funcioni millor.
He fet una consulta a Google!
Publicar un comentario