(Fotografies de Rosalia Gual)
Dissabte passat, a casa de Quico i Pietat vam organitzar un dinar. Gastronòmicament resultà força agradable, per l’art que Pietat té a la cuina, la beguda estigué a l’alçada i l’ambient resultà distés.
A l’hora de les postres un espontani agafà una guitarra i cantà unes jotes de l’Ebre, fins que arribà Miquel el Celio i posà la nota de nivell a la reunió.
Tot plegat: bona teca i beure discret, música i ball, jotes i corrandes, acudits i riallades, una combinació que allarga la vida.
3 comentarios:
Que en sabeu de viure bé, paios... quina enveja...
Sí, estic d'acord que després d'un bon dinar hi ha d'haver una bona música.
Quan vulguis, t'ofereixo un recital (sense dret a reclamacions).
De tant en tant ens hem de deixar anar una mica. El que passa és que després hi ha hagut una bona pluja.... je, je,..
Publicar un comentario