El nostre amic pagès que atén al nom de Josep Maria Calbó plantà unes quantes plantes a una de les seves finques de secà. Al cap del temps, si es mira el conreu d’un tros lluny sembla que no hi hagi res més que males herbes; tanmateix, de prop la cosa canvia, ja que entre l’herbatge es veuen melons i altra fruita que d’aquesta forma queda amagada als ulls del predadors. Fet i debatut, el pagès ha d’emprar mil i una estratègies per poder tirar endavant els seus projectes, mirar al cel a veure si plou al temps, i demanar que a la terra no li facin la guitza.
1 comentario:
A cada ofici les seves estratègies, però a veure si ara hauràs revelat el secret també als predadors...
Bona collita per al bon pagès.
Publicar un comentario