A partir del Decret de Nova Planta Catalunya va patir tota mena d’imposicions fiscals, administratives, jurídiques i culturals.
Entre altres moltes malifetes, els funcionaris castellans van malbaratar molts cognoms i topònims, degut a que els escrivien tal com els entenien, sense tenir en compte altra cosa que les seves pròpies limitacions i les ordres que havien rebut.
La pedra que avui es mostra, situada a la casa pairal de la meva sogra, conté el cognom Balcebre ja transformat dels de l’originari Vallcebre; i quedava per a més endavant el Balsebre que avui porten les persones distingides per aquest llinatge.
És cert que molts cognoms i topònims es van veure transformats i mutilats, tant com aquesta pedra, que a partir de la desafortunada penjada d’un cable de conducció elèctric ja no pot lluir la data que mostra: 1741
2 comentarios:
Els escrivents, castellans o no, dels registres, no en van canviar pocs, de cognoms...Tenim els Cavaller, Caballer, Cavallé, Caballé, pèr exemple.
Quina feinada, els estudiosos, a tornar-ho tot a lloc. Especialment la petita localitat del Molnars, Monnàs, Mognàs... I després també la deficiència oral de la gent. Del carrer d'Apodaca, de Tarragona, alguns en diuen o deien Potaca, pronunciat Putaca.
La incultura i el barbarisme tenen molt llarg abast. I la feinada que donen per tornar-ho tot a lloc!
Publicar un comentario