La part més visible d’un castell són les persones que, a partir dels dosos, pugen a munt fins culminar la construcció humana, amb l’enxaneta. Capítol a banda mereixen les pinyes, que donen la solidesa al castell, el grup de persones que actuen com un sol cos i donen consistència necessària que, en la major part dels casos, evita la temuda llenya. Tots aquest elements estan a peu de plaça, però una mica allunyats queda la canalla, el grup de nens i nenes que culminen les construccions, una mainada que està entretinguda les persones que en tenen cura, en una feina que esdevé tan anònima com imprescindible.
1 comentario:
Els castells tenen el mèrit d'aglutinar les famílies i la població sencera.
Llàstima que la meva "Cantata dels Castells" encara no s'hagi pogut publicar... Això que la música era preciosa, de Jordi Molina. Una gran peça, en la representació de la qual van col·laborar colles de 5 poblacions castelleres, menys les de Tarragona, no cal dir, perquè és el poble de l'escriptora.
Publicar un comentario