INDEPENDENCIA

Avui, Òmnium Cultural té organitzada una manifestació que de ben segur serà multitudinària; tanmateix, el centralisme ja té assumit que no serà altra cosa que una rebequeria que ajudarà els catalans a pair el darrer afront.
Deixant de banda el que pensin més enllà de Catalunya, el cert és que a mida que avança la crisi creix el sentiment independentista a Catalunya, i més a partir de la sentència anorreadora del Tribunal Constitucional.
En temps de retallades de tota mena, hom es pregunta per a què serveixen els impostos que l’Estat ens cobra, i més quan el forçat dèficit fiscal català en referència a Espanya supera un clamorós 10 %. La resposta és que els nostres diners serveixen per alimentat la voracitat centralista de l’Estat i també perquè algunes comunitats autònomes instal·lades en el subsidi visquin la mar de bé.
Quan l’Espanya oficialment pobra, la que viu com si rics fossin, fa més de trenta anys que es limita a plorar sense deixar anar la mamella que la nodreix, ens preguntem fins quan haurem de regalar diners als que, a sobre, ens acusen de ser insolidaris. El cert és que sense haver d’alimentar desagraïts de tota mena, els catalans tindríem un nivell de vida similar al de Suïssa o el Canadà.
Quan les nostres indústries perden competitivitat per falta d’infrastructures, la pregunta és per què s’han sobredimensionat els equipaments propers a Madrid i es continua amb el programa d’infrastructures radials. Ja n’hi ha prou de centralisme excloent!
Quan se’ns limiten i qüestionen fins i tot els drets més elementals com són la utilització de la llengua i la identitat que en són popis, i quan se’ns vol anorrear la voluntat lliurement expressada, ens hem d’adonar que en aquesta Espanya ruïnosa i arruïnada ja no hi tenim res de bo a fer.
Per tot plegat, demano un pacte entre totes les forces catalanes –polítiques, sindicals, socials, esportives, associatives, culturals,...-, perquè condueixin amb prudència i saviesa el trànsit cap a la independència.
La foto d’avui, obra d’en Rafael López-Monné, mostra la foguera d’Isil en la qual s’encenen les torxes que baixaran enceses fins el poble, en la festa que commemora el solstici d’estiu. A Catalunya també hi ha moltes torxes esperant que una bona foguera doni llum al nostre futur.