domingo, 30 de mayo de 2010

VESPREJAR


Quan comença a fer-se fosc, en l’espai de la vall del riu Gaià que hem escollit per viure s’imposa la calma. A mida que el sol s’amaga per l’horitzó i la foscúria s’imposa, sembla com si del cel caigués una capa de tranquil·litat que agombola de forma amatent les persones.
Alguns dies, quan es pon el sol el cel es tenyeix de colors cridaners, com si fos el darrer espectacle natural del dia. A partir d’aleshores, algunes persones aprofitem el temps per llegir o escriure, preparar els àpats o descansar. Malauradament, són molts més els qui es dediquen a mirar qualsevol programa des que ofereixen per televisió.
És una altra mena d’espectacle.

1 comentario:

Olga Xirinacs dijo...

Aquests són regals naturals, gratuïts i, per això mateix, rebutjats. Els qui tenim la sort de viure a llocs on es produeixen espectacles naturals bellíssims i canviants, sabem que aquests donen -entre altres coses- pau d'esperit, i ho agraïm.