La nostra democràcia coixeja. La Constitució de 1978, elaborada a partir de moltes irrenunciables renúncies, establia un sistema autonòmic que deixava les portes obertes a l’autogovern català.
Anys després, l’intent de involució de Tejero propicià una Lloapa que retallava els nostres drets, i ara no tardarem gaire en veure’ls altre cop retallats per obra i gràcia d’un Tribunal Constitucional format per persones amb càrrecs caducats.
Finalment resultarà que el criteri d’unes persones ―a les que agrada mirar-se els toros des de la barrera―, ha de passar per sobre de la voluntat del poble de Catalunya, i dels seus representats al Parlament, al Congreso de los Diputados i al Senado. D’aquesta forma, al coartar la voluntat de les persones, lliurement i democràticament expressada, serà com si realment estiguéssim posant portes al camp.
1 comentario:
Portes al camp és missió impossible. Però tancar el Camp sí que és possible, entre la punyeta d'uns i altres.
Publicar un comentario