DIADA DE SANT JORDI

Avui és festa grossa a tot Catalunya; i també a molts altres pobles del nostre univers. Sant Jordi va ser un personatge amb una bonica història al darrera. Resulta que Jordi, —un nom que en grec vol dir el qui treballa la terra—, era un cavaller que esdevingué l’heroi d'una gran proesa, quan va matar un drac molt ferotge. Alguns diuen que la seva gran gesta esdevingué a la Capadòcia, mentre que la tradició catalana situa la seva heroïcitat a tocar de la vila de Montblanc.
En qualsevol cas, podem explicar hi havia una vegada un drac molt sanguinari i lleig que amb el seu alè empudegava l’aire, cosa que causava estralls entre la població i els ramats de bestiar.
Degut a que tenia la pell coberta per escates molt dures, els guerrers del rei no el podien matar i, per tenir-lo entretingut i evitar que fes mal entre els ramats de bestiar i entre el poble, cada dia se li lliurava una persona escollida per sorteig. Aleshores, el drac es menjava aquella persona i es posava a dormir tranquil i satisfet.
El cert era que, tenir la bèstia tranquil·la, als de Montblanc els costava una persona cada dia, però tampoc podien fer gaire cosa millor. Però vet ací que un dia li tocà a la filla del rei, a la princesa, ser-ne la víctima, un destí que ella, que era molt gentil, no va voler defugir.
Aleshores, quan anava camí de la mort, es trobà amb el cavaller Sant Jordi, i es posaren a parlar. Mentre la princesa li explicava al cavaller la seva dissort se’ls aparegué el drac. Aleshores, sant Jordi, que era molt valent, atacà el monstre, i encertà a clavar-li la seva llança directament al cor, després de travessar-li la pell per la junta de les escates. I no cal dir que a partir d’aquell dia a Montblanc celebren l’esdeveniment amb una festassa. Per Sant Jordi és la festa del llibre i de la rosa i, de retruc, la diada dels petons.
La festa de la rosa era una tradició medieval abans classista que ha esdevingut popular. Anys enrere, només els cavallers adinerats podien regalar roses a les dames de la noblesa, però amb el pas dels anys ja tothom pot accedir a la flor més galana. I quin goig que fa veure com les persones que s’estimen es regalen roses! A més, com els temps canvien, tant hi fa si són els homes els qui les regalen a les dones o si esdevé a l’inrevés; i tampoc hi tenim res a dir si els regals es fan entre homes o entre dones, que tot es despatxa. I, normalment, cada vegada que es regala una rosa es dóna i es rep un petó.
També és la festa del llibre, just el dia que fa anys que van morir Miguel de Cervantes i William Shakespeare. Els llibres també es regalen, uns obsequis que s’acompanyen de petons que també es regalen.
A més, la Diada de Sant Jordi és una festa destacada de la nació catalana, que serveix per reivindicar els nostres drets nacionals. Per això, és un orgull veure la nostra bandera penjada dels balcons i finestres de cada casa i de les institucions, sí, la nostra bandera nacional, a la qual alguns s’hi refereixen només amb el nom de senyera, com si fos el simple estendard d’una confraria.
Igualment, és el dia assenyalat perquè els sons de la tenora omplin les places dels pobles i ciutats amb la música de les sardanes, i es despleguin les rotllanes de persones que ballen agafades de la mà.
També les parades de roses es fan notar, amb els seus colors clàssics i altres de més novedosos. De la mateixa forma, els llibres surten de les botigues i envaeixen carrers i places. Tot plegat forma part de la festa, d’una gran festa.
Tanmateix, com en tota festa hi ha persones que treballen, com els llibreters i les floristes. També tenim feina els escriptors, obligats a fer bullir la nostra particular olla literària, perquè ja sabeu que per Sant Jordi s’ofereixen, es presenten i es venen molts llibres. N’hi ha de tota classe, cosa que obliga al públic a seleccionar dintre de l’ampli ventall literari.
Gaudim de la diada de Sant Jordi!