Les notícies sobre la imputació del jutge Baltasar Garzón, acusat d’un “presumpte delicte de prevaricació” per haver investigat la desaparició de persones en temps del franquisme, m’alarmen.
A l’inici de l’actual període democràtic i amb l’excusa de la reconciliació, es van voler tapar totes les responsabilitats dels feixistes comeses al llarg de quaranta anys de dictadura. I, en un tres i no-res, les Corts democràtiques signaren una llei que amnistiava tots els crims franquistes, que no eren pocs.
No cal dir que aquella llei beneficià moltes persones que altrament haguessin pogut fer cap a la garjola, unes persones que van poder continuar la seva vida sense renunciar als seus ideals. I és encara en nom d’aquells ideals que continuen exercint en temps democràtics.
La corrupció s’ha instal·lat en diversos estaments i amenaça el sistema democràtic, que ara per ara és una mena de barca foradada incapaç de fer-se a la mar.
2 comentarios:
Precisament "aquelles persones" que dius són encara ben visibles i vives al panorama polític que ens volta, quan en altres països europeus ja serien il·legalitzades.
Tenen poder, potser un poder a l'ombra, però el tenen. Aquí, demòcrates de pixarrina.
Olga, pels anys setanta, els joves idealistes lluitàvem contra la dictadura, mentre els joves de casa bona estudiaven. Ara aquests joves s’han instal·lat còmodament en llocs de govern.
En acabar la guerra, els capitostos que van fer costat a Franco passaren a ocupar llocs de preeminència, igual que sons fills ho van fer anys després i els néts ho fan ara. I ni s’han molestat per guardar les aparences.
Publicar un comentario