Després dels freds ha vingut una relativa bonança, un bon temps que ha propiciat que alguns animalets iniciessin la seva etapa anual més vital.
Pels camps es veuen sargantanes i llangardaixos que prenen el sol, i també els ocells més comuns a la zona que es preparen per l’estiu.
Ja és conegut que el riu Gaià no arriba a desguassar a la Meditarrània, per bé que de la presa en avall hi ha algunes zones humides, algunes a tocar del poble del Catllar. I és en aquests espais on des d’uns dies ençà ja es pot escoltar el raucar de les granotes.
La granotes tenen un raucar més a menys sorollós, segons les espècies, de la mateixa manera que les seves formes i colors varien.
La granota que es mostra avui té un color verd molt vistós que destacaria sobre qualsevol fons d’un altre color, però que passa desapercebut a sobre dels lliris. Qüestió de supervivència.
1 comentario:
Perfecta la fotografia i efectiu el camuflatge.
Àgils les granotes i curiosa la seva veu, que fa notar una companyia gairebé invisible quan el camp es desperta en primavera.
Deia el poeta Llacuna:
"... i les granotes,
quines veuotes..."
Publicar un comentario