En l’entrada d’ahir vam poder veure un edifici alt, una projecció que ajudava a que els fidels aixequessin la vista amunt. L’arquitectura del cel també disposa de finestres per les quals entra una llum que es pot associar a la claror que dimana de la divinitat.
Més a ran de terra, l’arquitectura del pagès és menys voluminosa, si bé no menys sòlida. La cabana de la fotografia és exempta, ja que no disposa al voltant res més que la pròpia estructura Al seu interior s’hi veu una menjadora, en la qual podien alimentar-se els animals de tir que ajudaven la pagesia en les seves múltiples tasques.
Si era el cas, amb una simple paret posada al davant i una porta n’hi havia prou per convertir aquesta peça en un habitatge, i era aleshores quan persones i animals, en perfecta comunió, al seu interior descansaven i s’alimentaven per a continuar la difícil lluita per la supervivència.
4 comentarios:
Difícil supervivència, certament. Però una de les coses que dóna seguretat a l'individu és tenir un sostre que l'empari, sigui alt o baix. Com més baix més fàcil d'escalfar. En un principi va ser la cova, i al pas que va l'economia, també serà el final.
aquests mostres d'arquitectura humil, aquestes empremtes del passat d'on venim, m'arriben a l'ànima
És cert que l’habitatge dóna seguretat a les persones, més quan està bastit amb pedra, un material tant sòlid com humil.
Els qui hem fet vida al camp coneixem les dificultats de la vida rural, però també les satisfaccions que dóna està lligat al medi natural, uns lligams que mai trencarem. I, si de cas entrem en crisi, tornarem a menjar herbes i a caçar conills, mentre que les persones de ciutat s’hauran d’empassar el telèfon mòbil
Avui hi han mijos de comunicació molts rapits, no tindra temps de caçar-l'ho, que ja t'el fotra un de Barcelona. I tot gracies al movil ho sabra.
Publicar un comentario