Aquests darrers dies hem obert una finestra a l’art de la pedra en sec, unes formes constructives que nasqueren molts segles enrera i arriben fins l’actualitat, més quan l’estil que el pagès emprava als camps es traslladà posteriorment als pobles i a les ciutats.
Certament, la construcció ha utilitzat la pedra amb assiduïtat, amb formes i qualitats diverses. Ara per ara són moltes les empreses que treballen exclusivament amb pedra, de la mateixa forma que algunes entitats i institucions imparteixen entre els seus alumnes les normes bàsiques per col·locar pedra. És una aposta sòlida!
3 comentarios:
fent una ullada al teu blog
salutacions des de Reus
Les muralles de Jericó eren de pedra i van caure per un toc de trompetes que devia ser pitjor que la tronada de Reus.
Les altres muralles de pedra - Tarragona, Montblanc, etc- solen caure quan plou.
A vegades quan plou també cau pedra, però no se sol aprofitar per construir.
I de pedres precioses no se'n solen fer grans edificacions.
Gràcies per acostar-nos la pedra, la que és útil, forta i acollidora,
mestre de la pedra en sec.
Senyora Olga,
Només falta que vostè li digui al Josep que és un mestre de les pedres!
Quan ell puja a Rocaura, en lloc d’anar al cafè com els homes de profit, ell se’n va a passejar pel terme, a fotografiar pedres i racons. No l’animeu més, que un dia se’ns perdrà i la feina serà nostra per trobar-lo.
Publicar un comentario