L’arquitectura agrària de la pedra en sec té com a finalitat principal facilitar els conreus a la pagesia, amb la construcció de marges i murs que ajuden a sostenir les terres, de forma que l’aigua de pluja assaoni al màxim el terreny.
La pedra existent en un lloc condiciona la construcció del marges, ja que no és el mateix aixecar una construcció amb pedra de calar, de soldor, tapàs o amb còdols de riu. A més de la pedra, les mans del pagès margenador hi posa el seu art, de forma que en resultin marges duradors i efectius pels conreus.
Si us trobeu un marge que us crida l’atenció, atureu-vos i mireu-lo detingudament, ja que només així podreu arribar a entendre una feina prou complexa que els artesans del segle passat executaven d’esma, amb una destresa tradicional que s’ha forjat a través dels temps.
És art!
2 comentarios:
És un art, certament, i als boscos trobem marges d'antics conreus, sepultats per la vegetació. ¿Què es devia fer d'aquelles vides constructores?
Ara bé, aquest marge de la fotografia no el podrien abatre ni les trompetes que es van carregar les muralles de Jericó.
Senyora Olga,
La major part dels margenadors acabaven amb l’esquena doblegada, els ronyons cascats, unes quantes hèrnies i les mans com si peus fossin. Feien bona feina, però portaven mala vida.
Publicar un comentario