D’un temps ençà pels camps de conreu ja no es veuen equins, aquells rucs i someres, matxos i mules, cavalls i eugues que al llarg de molts segles van constituir el principal suport al treball de la pagesia.
A partir dels anys cinquanta del segle passat en produí un lent però irreversible canvi, i actualment a les finques només es veuen tractors —amb màquines auxiliars ben variades—, que realitzen amb èxit l’antiga feina d’arrossegament encomanada als equins: arrencar, llaurar, taular..., alhora que els mateixos tractors amb remolc o altres vehicles amb tracció a les quatre rodes s’encarreguen de les tasques de transport de productes i de la mateixa pagesia.
A desgrat de tots aquests canvis, els cultius van en recessió i el nombre de pagesos decreix. Veurem fins quan.
2 comentarios:
Ahir comentàvem a la ràdio que si es conservessin alguns dels antics costums, com la cuina de carbó que fan servir a moltes cases de muntanya asturiana, tindríem recursos per afrontar l'hivern cru. Els d'arrel de poble ja ho saben, això. Si el cotxe no va ni amb rodes, un ruc a la finca.
A casa nostra ens van apuntar a la moda de posar calefacció a gas-oli, però sense renunciar a la llar de foc. Aquests dies que no hem tingut corrent elèctric, sort del foc per escalfar-nos i per cuinar.
Una part de la modernitat té els peus de fang.
Publicar un comentario