El consistori d’Ascó van aprovar demanar la instal·lació d’un cementiri nuclear a tocar de les dues centrals nuclears que ja fa anys funcionen. Res, que com diria Olga Xirinacs, quedem emmerdats pels segles dels segles. Ja no en parlo més del tema.
Entre el dissabte i el diumenge, en uns minuts, amb la nostra filla Vicky vam recollir mig cistell de fredolics. Els trobàvem agrupats, com és costum en aquesta espècie de bolets, tan amuntegats que els podíem collir a carrassos, com si nespres o cireres fossin.
El passejar pel camp ens serveix per estirar les cames i ablanir una mica el cervell, que se’ns queda aclaparat amb els darrers esdeveniments que vivim: el cementiri nuclear, la falta de lideratge polític, la crisi econòmica, la falta de valors morals...
Sortosament, avui lluirà el sol i escalfarà una mica el fred que ens porta el vent de gregal; ens donarà caliu, com si ens volgués acompanyar els episodis que ens toca viure.
1 comentario:
Bona sopa, bon acompanyament del tall, els fredolics exquisits són la humil ofrena de la terra. Feliços els que els troben.
En efecte, la terra ens ofereix bons fruits i a canvi nosaltres hi enterrem el que dius que jo dic.
Com que diuen que als voltants de les nuclears tot creix més, allà els fredolics seran portentosos. Més que el seu nom llatí, "Tricholoma portentosus". Normalment el fredolic és "Tricholoma terreum", però els més grans són, com diria un catanyol, "un portentu".
Publicar un comentario