martes, 5 de enero de 2010

FONTS I HISTÒRIA


Per a la Fatarella, un poble de secà gairebé extrem, les fonts on poder anar a buscar aigua van significar un recurs vital per a la supervivència de persones i animals, però també una de les claus pel desenvolupament urbanístic.
Inicialment, el poble va formar-se al voltant de l’església, protegit per muralles pobres, dos fossats situats als valls i les portes d’accés. Més endavant, quan el nucli primigeni va necessitar créixer, ho va fer en direcció a les fonts. Així, el denominat raval de la Font arribà a enllaçar amb la Font de Sant Joan; el raval d’Ascó anava camí de la font dels Segurets; el raval de Vilalba de la font de Bingaubó i, fins i tot, el carrer Misericòrdia creixia en direcció a les basses.
Actualment la font de Sant Joan i la de Bingaubó estan ben condicionades, mentre que de les basses just si en queda la memòria en el topònim Pla de la Bassa. De la font dels Segurets que permetia l’accés a l’aigua amb una bomba de roda no en queda gran cosa i de la font dels Segurets Vells només unes piques de pedra en mantenen el record.
Quan sigui possible, aniria bé restaurar els Segurets Vells, per tota la memòria històrica que arrosseguen, i ja fora tota una fita aconseguir que hi tornés a rajar aigua.

1 comentario:

Olga Xirinacs dijo...

"Sicut cervus ad fontes aquarum". Quantes tardes joioses vora les fonts de l'estiu. Però també quants dies duríssims carregant l'aigua amb vents i gelades.
Ara se'ns perden, on sigui, i sí, caldria recuperar-les.