Ahir ens vam retrobar amb na Júlia Nueno, responsable d’una editorial interessada en editar un dels meus esborranys. Júlia és una persona dinàmica i afable, i sembla que ha superat algunes dolences que la tenien aclaparada. En alguns aspectes s’assembla a Olga Xirinacs qui, malgrat que el seu propi cos sovint la maltracta, continua la mar d’activa i creativa. Aquest és el mateix cas de Carme Palejà, que cada dia ha de lluitar de valent amb la seva malaltia per poder tirar endavant la seva vida i les responsabilitats que té concretes. Magdalena Canalda és un altre cas, ja comentat, i altres dones. Són persones exemplars, malgrat que també en conec que en el seu què fer diari empren actitud de mascle, cosa que es reflecteix negativament en el seu rendiment professional i entre la gent que les envolta.
Sense que el meu comentari es pugui qualificar de masclista, reivindico la dona forta en fonaments i dolça en procedir.
2 comentarios:
Senyor Josep, avui trenca una llança a favor de les dones. Ben fet, caram. Recomano de tot cor que qui llegeixi aquest post tingui present, com jo l'he tingut tota la vida, el text del Llibre dels Proverbis "Poema de la dona forta", 31, 10-31. L'he recordat sempre. Hi estic d'acord, menys amb allò de no apagar el llum en tota la nit. I de criats també m'agradaria tenir-ne, però vaja, l'esperit és el que val.
Primer he pensat que les dones de la foto ballaven sardanes, però no, fan només rotllana.
és molt difícil, ser dona!
de fet, em sembla que és molt difícil ser persona...
Publicar un comentario