martes, 3 de noviembre de 2009

GARROFES I VENT


La pagesia, després d’haver veremat, es dedica a recollir les garrofes, un fruit que té diversos aprofitaments alimentaris, sanitaris i cosmètics.
El garrofer és un arbre molt sofert que només demana estar encarat a mar i que se li remogui la terra del seu voltant una vegada a l’any; a canvi, dóna força garrofes.
Els pagesos fan caure les garrofes a cops de canya, però en aquests dies que Èol, el déu dels vents, està ben esperitat, els avançarà la feina.
Per a les persones alguns vents són favorables, malgrat que les ventades perllongades acaben per neguitejar-nos.

3 comentarios:

Olga Xirinacs dijo...

El vent ens arrossega on no volem anar, i és inútil que ens hi oposem. Si et resisteixes a caure, et foten cop de canya i avall, a la terra, que és el destí final de tot aquell qui es pensava alçar el vol algun dia.
Estic nihilista.

l'agutzil de Rocaura dijo...

El vent és un bom element, ja que ajuda a esvair els mals aires.
De garrofers, a Rocaura ja no n'hi ha, per bé que les garrofes eren temps enrera un aliment prou socorregut entre els pobres.
El "guanyar-se les garrofes" ve d'aquells temps de molta gana i pocs aliments.

l'agutzil de Rocaura dijo...

A Rocaura també fa vent, però de garrofers fa temps que no se'n planten i els que hi havia es van cremar per les glaçades. Amb tot, en la forma de parlar ha quedat el “Guanyar-se les garrofes”, que feia referència a la paga en espècies que rebien els treballadors més humils a canvi de feinejar tot un dia.