La pagesia, després d’haver veremat, es dedica a recollir les garrofes, un fruit que té diversos aprofitaments alimentaris, sanitaris i cosmètics.
El garrofer és un arbre molt sofert que només demana estar encarat a mar i que se li remogui la terra del seu voltant una vegada a l’any; a canvi, dóna força garrofes.
Els pagesos fan caure les garrofes a cops de canya, però en aquests dies que Èol, el déu dels vents, està ben esperitat, els avançarà la feina.
Per a les persones alguns vents són favorables, malgrat que les ventades perllongades acaben per neguitejar-nos.
3 comentarios:
El vent ens arrossega on no volem anar, i és inútil que ens hi oposem. Si et resisteixes a caure, et foten cop de canya i avall, a la terra, que és el destí final de tot aquell qui es pensava alçar el vol algun dia.
Estic nihilista.
El vent és un bom element, ja que ajuda a esvair els mals aires.
De garrofers, a Rocaura ja no n'hi ha, per bé que les garrofes eren temps enrera un aliment prou socorregut entre els pobres.
El "guanyar-se les garrofes" ve d'aquells temps de molta gana i pocs aliments.
A Rocaura també fa vent, però de garrofers fa temps que no se'n planten i els que hi havia es van cremar per les glaçades. Amb tot, en la forma de parlar ha quedat el “Guanyar-se les garrofes”, que feia referència a la paga en espècies que rebien els treballadors més humils a canvi de feinejar tot un dia.
Publicar un comentario