jueves, 5 de noviembre de 2009

FITES I MOLLONS


Les fites són pedres planes situades de cantell que ajuden a delimitar propietats rurals, ja siguin agràries, erms o boscos.
La mateixa funció tenen els mollons, encara que també s’utilitzen per senyalar els encreuament dels camins, senders i viaranys transitats pels excursionistes.
És cert que amb poques pedres es pot bastir un molló, però també és veritat que algun d’aquests senyals adquireixen la categoria d’obra d’art quan els seus autors els donen una determinada forma i alçada.

3 comentarios:

Olga Xirinacs dijo...

M'agrada el teu post. M'has fet pensar en una inscripció que es va trobar en un camp. Ningú sabia què volia dir ni en quin llenguatge era escrit, i van fer-hi anar uns científics per desxifrar-la. Deia, posat així:
"Loxara
gallfa
partio."

Que un cop interpretat era:

"Lo xaragall fa partió". O sigui que un xaragall delimitava la finca.

Sempre m'ha quedat.

Olga Xirinacs dijo...

Avui per partida doble:

la nostra mare ens feia ensenyar les dents i ens deia:
"A ver los dientes, mojones calientes". Volia dir que ens les havíem de rentar.

Entre mollones y mojones,
da la vida trompicones.
(Això ho dic jo).

l'agutzil de Rocaura dijo...

Senyora Olga,

els avantpassats del nostre amic escriptor i ell mateix eren paletes evolucionats de pagès, experts en posar pedra. Els coneixien com els paletes de ca Garrit.
En una de les portalades que van construir, l’amo, content per la feina, li encarregar al picapedrer que hi posés el nom del paleta, cosa que va fer amb aquest art: MA FET JOSE PET.
El testimoni gravat a la pedra només es mantingué uns pocs dies, ja que el mateix amo ordenà allisar la pedra per les riotes que aixecava.