Entre ahir i avui moltes persones hem passat pels cementiris. Algunes han dipositat flors en les tombes de les persones estimades i altres ens hem limitat a acompanyar breument els nostres avantpassats.
En realitat, aquest dia serveix per a recordar les persones que ens han precedit, i també per a tenir més present que tot és efímer.
Al cap dels anys, de nosaltres en quedarà la tomba que acollirà les nostres despulles i el detall que senyalarà les tombes. I, pels qui escollim la incineració, només en restarà una temporal memòria.
2 comentarios:
Benvolgut, com que són dies d'animetes, suposo que alguna ànima es va encarregar de retirar la meva resposta al teu post d'ahir sobre els caçadors, a l'infern de dos en dos pel seu desig sanguinari de matar. Els caçadors, sembradors de mort.
Sigui com sigui, avui, dia de difunts, s'escau aquella frase enigmàtica de l'evangeli que fa: "deixeu que els morts enterrin els seus morts, vosaltres seguiu-me". Fa pensar.
Salut i euros.
A veure si amb aquesta solfa de la incineració em deixareu sense feina.
Publicar un comentario