Darrerament es veuen molts camps de vinya abandonats. D’una banda estan les vinyes pertanyents a antics grans propietaris, que ara es troben amb què la mà d’obra està molt cara, mentre que per un altre costat estan alguns petits terratinents no han tingut continuïtat en la seva nissaga al moment de seguir amb els conreus.
La falta de mans expertes aboquen les vinyes a la decrepitud i arreu es veuen vinyes que agonitzen. La seva visió encomana tristesa.
Ja és prou conegut que si les vinyes estan dos o tres anys sense que ningú les podi acaben per morir-se; malgrat tot, alguns ceps en situació terminal ens ofereixen generosament la que probablement serà la seva darrera collita.
1 comentario:
Tinc anys, però mai com ara he viscut un temps que decau tan ràpidament. Es moren els camps, els rius, els mars i, el que és pitjor, desapareixen les empreses, en silenci o amb protestes. Cada mort cent agonies, cinc-centes, milers...
Avui el dia trist acompanya la reflexió i posa de manifest la nostra impotència per millorar les coses.
Publicar un comentario