“La intel·ligència d’alguns homes pot mesurar-se en referència a la persona amb la qual comparteixen l’existència, generalment una dona molt més intel·ligent que ells.”
"Els camins, igual com la vida de les persones, per molt enrevessats que siguin sempre tenen un final"
Josep Gironès Descarrega va nàixer a la Fatarella (la Terra Alta) el 14 d’abril de 1954. Des l’any 1982, és funcionari de la Diputació de Tarragona, on actualment treballa al Servei d’Enginyeria Municipal.
| Any 1996: Fets, anècdotes i contalles de la Fatarella, Vila-seca... |
| Any 1998: De viu en viu. Editorial El Clavell. |
| Any 1999: Paratges d’encís i gent de bona mena. Columna Tresmall. |
| Any 1999: L’art de la pedra en sec a les comarques de Tarragona. Diputació de Tarragona. |
| Any 2005: L’arquitectura àuria dels templers. (Terra alta i Ribera d’Ebre). Diputació de Tarragona. |
| Any 2005: La cuina més senzilla d’una dona del terròs. Cossetània Edicions. |
| Any 2006: Planys de figuera blanca. Arola Editors. |
| Any 2006: Via Verda de la Terra Alta i Via verda del Baix Ebre. (Antiga Val de Zafan). Editorial Escua. |
| Any 2006: El Catllar: vivències personals. Silva editorial. |
| Any 2008: La cabana. Cossetània Edicions. |
| Any 2009: Cròniques de morts, vius i delicats. Banca Internacional – Banca Mora, d’Andorra |
| Any 2010: El major tresor. Editorial Escua. |
| Any 2010: Viure sense el meu fill. Editorial Meteora. Any 2015: Presidi major. Pagès editors. Any 2016: Els camins ramaders de la Fatarella. Editorial Piolet. Any 2018: Contalles de cafè (Que acaben més o menys bé). Editorial Piolet. |
Ha publicat articles en els diaris El País, el Diari de Tarragona i el Punt.
Premi Rovira i Virgili de Memòries, biografies i autobiografies dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona 2005 amb l’obra Planys de figuera blanca.
Premi literari Vila d’Ascó 2007, amb l’obra La cabana.
Premi Sant Carles Borromeu 2008 de contes o narracions del Cercle de les Arts i les Lletres d’Andorra, amb el llibre: Cròniques de morts, vius i delicats.
Premi Fiter i Rossell de novel·la 2014 del Cercle de les Arts i de les Lletres d'Andorra amb l'obra: "Presidi major".
Finalista del premi Ramon Llull 2011 amb l'obra "Justícia de garrot".
Finalista del concurs de Narrativa curta de Constantí de l’any 2004 amb el relat El ruc.
Finalista del concurs Tinet de relats curts dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona 2005 amb el relat Ella.
2 comentarios:
És difícil per a mi identificar aquesta classe de "boletus", que són tan nombrosos. Hauria de ser amb l'enciclopèdia especialitzada a la mà. Però n'hi ha pocs de verinosos, d'aquests. Normalment els verinosos solen tirar a roig al tronc. Si es tallen i la carn tira a blavós, també seria suspecte. De totes maneres, pelats i treta l'esponja, la majoria són comestibles. Altra cosa és la qualitat organolèptica, el gust, la textura. No és un bolet de bou, més groc. Ni sembla un cep, ¡tant de bo!, però s'ha de veure per sota.
Ets una mica trampós, però a mi no m’has enganyat, ja que he vist que el presumpte bolet no són més que dues pedres, això sí, molt ben posades.
Com s’ha de fer ceps a la cara sud del Montsant?
Publicar un comentario