CRITICA DE LA CABANA PER OLGA XIRINACS AL PUNT

dilluns, 20 d'octubre de 2008
La cabana de la pau (els Fets de la Fatarella)
escriptors del camp de tarragonaOLGA XIRINACS.
Josep Gironès.
Foto: EL PUNT
«El centre del món és l'indret on cada individu ha decidit de lliurar el seu combat», apunta Miquel Maurette, escriptor del Rosselló. Al llibre La cabana, el centre del món és la Fatarella. No sols perquè l'autor n'és fill, sinó perquè tant la ficció com els fets històrics que s'hi narren, sobretot aquests últims, revesteixen una importància que afecta i modifica el curs de la història dels homes. Ho confirmaria Sàndor Màrai, quan reconeixia amb vergonya i temor alhora que el fet de pensar amb desdeny que tot allò que no fos la gran capital resultava «provincià», no era altra cosa que la pròpia por d'enfrontar-se amb ell mateix sense distraccions. Alguns lectors poden pensar això mateix d'un llibre sobre aquest territori particular. Però aniria ben errat. Primer, perquè el país som tots, i prou mal han fet i fan els mandarins que, des de llocs decisius i privilegiats, ens fan sentir «provincians». I segon, perquè les grans obres de la literatura universal sovint parteixen del llogarret particular. Per molt que vulgui pretendre mostrar-se superior el mandarí que arrufa el nas si es mou del seu escó d'elitista gurmet; el que demana «la gran novel·la de la ciutat»; els postprogressistes que intenten dirigir-nos, tots ells fallen, perquè solen ignorar tot el que no sigui la llum i el fum de la metròpolis. La cabana és un llibre ric en tots els aspectes. Josep Gironès ja és mestre en narrar a la perfecció: precís, ampli, memorialista, tot ell un retaule que conservarà per sempre i per a tots nosaltres la vida de pagès en la fecunda profunditat extreta de la terra. Moltes dificultats per sobreviure, sí, però també el desig de créixer i millorar el conreu de la terra. Alhora, Gironès eleva l'obra a categoria universal no només pels sentiments i costums de la seva gent, sinó per la tremenda constatació i situació en el mapa i en la gestió polítics, de la mort injusta i arbitrària dels innocents. Les arrels i les branques de la guerra s'allarguen i s'enfonsen molt més enllà del camp de batalla. Moltes vegades acaben sortint, com amb molt d'encert s'explica al començament del llibre. Altres, enverinen la Terra. El cert és que l'autor ens fa sentir, amb saviesa, l'olor de la pols, de l'oli, de les senzilles cassoles ben adobades que crien els fills de la pau. De les herbes remeieres, de la caça, de la pólvora i de la sang vessada. Els aspectes que trenen l'obra són ben administrats, i la figura protagonista, el fil conductor, fa lliscar la trama amb tota versemblança, amb prou fermesa i sensibilitat per comunicar al lector la duresa i la tendresa de la vida al camp, des de la primera pedra de la cabana fins als consells més pràctics; així, la vida en pau esdevé el centre del món. Costen de trobar, els llibres que sàpiguen comunicar, com aquest. Són anys fatídics, els que emmarquen l'obra. La tensió de la tragèdia s'encomana, i per molt que se n'escrigui, els Fets de la Fatarella s'assemblen a tants i tants genocidis que han estat, que són i que seran, que la mà i la intenció decidides dels escriptors mai no podran deturar la maldat dels homes. Per això cal dir-ho, escriure-ho de nou una vegada i una altra, meditar-ho. Però la cabana de pedra és la vida, i no hi faltarà el pa. Ens sentim tan segurs en la senzillesa del viure savi que ens acosta Gironès, que en el fons tots la voldríem, una cabana com aquesta. La cabana és la pau, i convido els lectors a visitar-la.

Títol: La cabana
Autor: Josep Gironès
Editorial: Cossetània. XIX Premi Literari Vila d'Ascó