jueves, 28 de febrero de 2013

BITLLES I BILLOTS


NOVA ACTIVITAT

Tenir un blog aturat resulta trist, encara que de tant en tant es noti que hi ha persones que es miren les entrades anteriors ja publicades.
Per això he decidit aprofitar el blog per publicar-hi els articles signats per mi que apareixen quinzenalment en el Diari de Tarragona.
Començarem pel publicat el dia 23 de març de 2012 i en pocs dies haurem actualitzat els escrits fins situar-los en temps actual.
Espero que us agradi la nova activitat.

BITLLES I BILLOTS

A Catalunya, el retorn a la democràcia comportà una progressiva normalització institucional i cultural, alhora que es fomentà la recuperació de tradicions que estaven a punt de desaparèixer. També es recobraren alguns jocs que eren força populars abans de la guerra, entreteniments que havien format part de la quotidianitat lúdica dels nostres pares i avis. 
Un dels jocs que més s’han beneficiat dels nous temps és el de les bitlles, fins el punt que són moltes les persones grans i joves, homes i dones que l’han convertit en el seu esport predilecte.
Als inicis dels anys vuitanta, es definiren a Rasquera les normes i els criteris a seguir en el joc de bitlles, i més endavant es creà la Federació Catalana de Bitlles, l’entitat que aglutina el seguit de clubs que hi estan afiliats. A les nostres comarques, la Coordinadora Intercomarcal de Bitlles agrupa una vintena de pobles en els quals s’organitzen tirades de bitlles i trobades periòdiques entre pobles.
El joc de bitlles és ben conegut arreu del món, per bé que cada zona disposa de les seves particularitats i normes. A la major part de Catalunya i a les Terres de l’Ebre en concret, el joc de bitlles més popular consta de sis bitlles i tres bitllots. Aquests nou elements estan bastits amb fusta bona, ja sigui d'alzina o de roure, i algunes peces disposen de detalls artístics sortits de la mà de l’artesà que els ha construït, per bé que tots s’ajusten a l’alçada i diàmetre més arrelats. Normativament, les bitlles tenen un diàmetre de vuit centímetres i una alçada de quaranta-dos, mentre que els bitllots fan set centímetres de base i una alçada de vint-i-set. Extraordinàriament, en algunes zones de Lleida el bitllots tenen mesures i pesos diferents, i fins i tot tenen un bitllot més gran que anomenen maça.
El desenvolupament del joc és prou senzill, ja que l'objectiu consisteix en fer caure algunes de les bitlles plantades a terra, amb l'ajut dels bitllots. Per començar a jugar es planten les sis bitlles al terra, perpendiculars a la direcció de tir, i situades en dues fileres paral·leles de tres. La distància entre la base de les bitlles és, aproximadament, el gruix del bitllot. Tot seguit, el tirador, situat a una distància d’uns onze metres i mig que varia segons els participants –adults o joves-, intenta fer caure les bitlles a cop de bitllot, per la qual cosa disposa de tres oportunitats de tir, just el nombre de bitllots que disposa. Al llarg d’una sessió es realitzen nou tirades.
Tradicionalment es jugava a deixar una bitlla plantada, a feta, i no hi havia puntuacions; es feia feta o llenya. A partir de la normalització federativa, la modalitat de joc més corrent és jugar a fer bitlla. En aquest cas, deixar una bitlla plantada significa deu punts pel tirador, quatre punts si fos el cas de deixar-ne dues, tres en tombar-ne la meitat i dos en deixar-ne quatre de plantades. Així mateix, quan es tomben totes les bitlles el premi són sis punts, per bé que aquesta especialitat es denomina, un pèl irònicament: fer llenya.
El joc de bitlles ha revifat de valent, amb un programa competitiu que s’obre a cada poble amb un esmorzar de bona harmonia entre tots els participants. Això és així a nivell d’adults, però també a nivell de joves. Tal com comenta Bernardino Roig, tècnic del Consell Esportiu de la Terra Alta, els Jocs Esportius Escolars de Catalunya, en l’àmbit comarcal terraltenc concentren regularment un centenar de joves escolars dividits en prebenjamins, benjamins, alevins, infantils i cadets, tots els pertanyents a tretze centres escolars de la Terra Alta. Tot un èxit!
De la mateixa forma, en el Pla Català de l’Esport d l’Escola es vol potenciar la pràctica d’activitats esportives i físiques, per tal d’ajudar en la formació humana i esportiva dels nostres joves, sense oblidar la pràctica d’esports tradicionals que ens defineixen com a poble, entre els que destaquen les bitlles, el mocador, els jocs amb cordes i gomes, les boles, la xarranca i altres prou nostrats.

Josep Gironès

miércoles, 29 de agosto de 2012

COMIAT DE BLOG


A la vida, tot té un punt d’inici i un altre de final; també aquest blog, si més no de moment.
En aquest mitjà que m’inicià la nostra filla M Victòria, fa més de cinc anys que vaig començar a publicar un escrit diari acompanyat per una fotografia, malgrat que en els darrers mesos la periodicitat havia baixat a un article cada tres dies. En tot aquest temps he intentat difondre una part de la cultura i de les tradicions que són més nostres, i també notícies i opinions que he considerat adients.
Ara, passades les vacances d’estiu se’m fa costa amunt tornar a publicar al blog, en part segurament a que també ho faig al Facebook i al Diari de Tarragona, alhora que tinc entre mans una novel·la històrica que m’absorbeix molt temps. Per això i perquè em plantejo realitzar a gust les coses que intento fer bé, deixaré de publicar.
En aquest comiat és de raó agrair l’atenció que m’heu dispensat, alhora que les respostes, les rectificacions i els consells que m’heu donat, juntament en l’escalf humà que en tot moment he intuït. Gràcies a tots!
De la mateixa forma que les fites d’una partió entre finques –com la que es mostra a la fotografia-, marquen un límit, aquest escrit senyala un punt i final.
En qualsevol cas, ja sabeu on em podeu trobar.

Ben cordialment: Josep Gironès

sábado, 30 de junio de 2012

VACANCES


Igual com vaig fer  l’any passat per aquest temps, agafo vacances de blog, de la mateixa forma que deixaré de publicar en meu article quinzenal al Diari. Cal recarregar les forces del cos i de l’esperit, i el descans hi ajuda.
A partir d’ara em podreu trobar entre el Catllar i la Fatarella, i també en llocs emblemàtics del nostre territori com el que es veu a la foto.
Fins la tornada i molta salut per a tothom.

miércoles, 27 de junio de 2012

QUALITAT DE VIDA


La qualitat de vida de les persones que viuen als pobles, en alguns aspectes és superior als habitants de les ciutats. Tanmateix, la feina de pagès és prou dura i els guanys que se’n deriven difícils de predir, per molt que es vegin cotxes de gamma alta que circulen pel terme.

lunes, 25 de junio de 2012

AVIRAM


Fins als darrers anys, als pobles, era ben comú que a les cases hi haguessin espais destinats a l’aviram, amb galls, gallines i conills que ajudaven a tirar endavant l’alimentació familiar. I, davant les notícies que apareixen darrerament, és ben segur que la qualitat dels productes casolans és infinitament superior als que consumim procedents de centres de producció en els quals s’utilitzen complements destinats als animals.

viernes, 22 de junio de 2012

OLIVERES VELLES I NOVES


Veure les velles oliveres malmeses per les glaçades de l’any 1956, ja ben refetes i extremadament cuidades, fa pensar que l’agricultura dóna alegries a qui s’hi dedica. En el cas de la finca que es mostra a la foto, s’hi poden veure oliveres velles ben complementades amb nous arbres que fan suposar una continuïtat en els conreus.
Per molts anys.

martes, 19 de junio de 2012

FLOR D’OLIVERA


La flor de l’olivera, abundant, anuncia una bona collita. Ben aviat, els olivers, amb les flors obertes semblaran saüquers, amb uns ventalls blanquinosos que faran les delícies de la pagesia. Bones olives i bon oli!