CIRERES D’ARBOÇ

Pel vols de Tots Sants l’arboç ofereix el seu rodó fruit. Les cireres d’arboç, quan estan madures, són dolces, i amb elles s’hi pot fer confitura. També són lleugerament alcohòliques, cosa que facilita la seva fermentació per aconseguir begudes.
La fusta del arboç és dura i tan ben considerada com la d’alzina per a fer brases.
Les cireres i la fusta en són útils, però el color vermell de les cireres ajuda a pujar els ànims esmorteïts per la tardor.

TE DE ROCA

Abans d’ahir vam collir els darrers branquillons de te de roca que ens oferia aquesta planta que veieu a la fotografia. N’havíem collit abans i n’hem fet provisió per l’hivern, ja que amb infusió l’utilitzem com si fos te o cafè, per bé que aquest no conté teïna ni cafeïna.
El te de roca és un bon digestiu, “arregla la panxa”, deien les àvies. També és un bon tonificant pel sistema nerviós i, alhora, és un bon desinfectant.
A la Fatarella en preníem, amb una cullerada de mel, quan teníem mal de gola, i ens alleugia força.
Ahir vaig haver de quedar-me a casa, degut a un pinçament a l’esquena que de tan en tan em permet veure totes les estrelles. Malauradament, no tenia al meu costat en Jaume Fumadó, qui amb la seva força i art és capaç de posar els ossos al seu lloc.
Llarga vida als guaridors i a les plantes remeieres.

PRONÒSTIC: BON TEMPS

Els meteoròlegs asseguren que farà bon temps, però només ens cal mirar els formiguers per saber que serà així.
Cada any, a l’inici de la primavera, les atrafegades accions de les formigues, quan treuen a l’exterior el material que els fa nosa en els seus caus, ens anuncien que l’hivern s’ha acabat. Mai fallen!, i ara tampoc ho han fet.
Al final de l'octubre, quan semblava que ens encaminaven ràpidament cap a una tardor com cal, ens hem trobat amb una perllongació del temps estiuenc. Anirà bé pels bolets.

CAPAFONTS

Hem passat unes hores a Capafonts, poble situat a mig aire d’un pintoresc barranc. En el primer dia d’estada ens ha donat temps de visitar l’ermita de Barrulles, amb el seu esprimatxat xiprer que destaca de lluny en el seu camí cap el cel. També hem recollit castanyes.
L’endemà ens hem apropat a les Tosques i els seus salts d’aigua, a la font de la Llúdriga, sempre generosa d’aigua, i pel camí hem recollit rovellons.
La felicitat ha estat completa en hostatjar-nos a l’hotel Davall Plaça, ben posat en quan a equipaments, deliciós de cuina i extraordinari de tracte. Us el recomano.
Definitivament, hi ha espais a les nostres comarques on es pot estar a plaer.

NOUS GADGETS

Qui té canyes, pot fer flautes o llances, de la mateixa forma que qui té una filla eixerida pot veure el seu blog actualitzat amb nous gadgets. En aquest cas es tracta de imatges en moviment que exposen les portades dels llibres que he publicat, ja sigui de forma conjunta o individual.
A aquestes imatges cal sumar-hi les dels seguidors, un conjunt d’amics que m’animen a transmetre les meves impressions per aquest singular mitjà.

VINYES ABANDONADES

Darrerament es veuen molts camps de vinya abandonats. D’una banda estan les vinyes pertanyents a antics grans propietaris, que ara es troben amb què la mà d’obra està molt cara, mentre que per un altre costat estan alguns petits terratinents no han tingut continuïtat en la seva nissaga al moment de seguir amb els conreus.
La falta de mans expertes aboquen les vinyes a la decrepitud i arreu es veuen vinyes que agonitzen. La seva visió encomana tristesa.
Ja és prou conegut que si les vinyes estan dos o tres anys sense que ningú les podi acaben per morir-se; malgrat tot, alguns ceps en situació terminal ens ofereixen generosament la que probablement serà la seva darrera collita.

MILLET I ALTRES PILLETS

El senyor Millet i el seu soci han tornat a casa després de passar pel jutjat. Han confessat haver distret un quants milers de milions d’euros, però la seva actitud els estalvia la presó, malgrat que no faciliten la destinació dels diners. Mentrestant, altres pillets estan igualment lliures, si bé no encausats.
Al tram de l’AVE que passa pel Catllar, -igual com arreu de la línia fèrria-, s’hi poden veure oliveres plantades en els terrenys que van sobrar de les expropiacions. Són oliveres de varietats foranies que a poc a poc es moriran, ja que ningú les neteja. La pregunta és: a quins interessos respongué en el seu moment la plantació de tants arbres?
Indiferents a la mort anunciada dels seus veïns més propers, els olivers de Joan Inglés de cal Boter ofereixen un aspecte de plenitud, ben esporgats i farcits d’olives. És el profit que s'en treu d'un treball lícit; la resta és fer diners de forma fàcil.

COMPARTIR

Una part de la felicitat ens arriba quan compartim; també quan donem. La generositat és el millor camí per allunyar la tristesa.
A casa tenim dues gossetes que, amb la seva conducta, ens han ajudat a millorar la nostra capacitat de percepció de l’entorn humà, animal i natural que ens és més proper. Elles també comparteixen l’aigua que les hi donen quan sortim a passejar pel terme. I plegats anem acumulant experiències.
Com diu el savi veterinari Josep M. Rovirosa: "Que sigui per molts anys i que aquests siguin bons".

ANY DE FIGUES...

Entre la pagesia s’associaven els anys amb abundància de figues a les poques collites en altres conreus. “Any de figues, no te’n riguis”, es deia, potser per avisar que l’any fora dur.
Enguany les figues han anat força bé, però els tomàquets i altres conreus d’horta, així com els préssecs, les nectarines, el gínjols i altres fruiters han donat collites escadusseres i poc qualificades. Tampoc les mores d’esbarzer han pogut arribar els fruits a bon port.
Probablement la falta de pluges s’ha unit a la bogeria general del temps. En tot cas, la natura ens avisa que alguna cosa no va bé. Estiguem atents!

TARDOREJA

Després de més de cent vint dies de calor sostinguda, el temps comença a tardorejar. Les nits s’allarguen i fa fresca matinal Alguns arbres i arbustos deixen anar les fulles i diversos animals modifiquen els seus hàbits vitals. La natura es prepara per l’hivern; tanmateix, els mesos passats han aportat nova vida.
En l’arç blanc de la fotografia, ara desproveït de fulles, es pot veure un niu que acollí alguna família d’ocells.
L’arç, amb el seu brancam saltat de punxes brinda una protecció afegida contra els depredadors, com les garses, i els ocells ho aprofiten. Llarga vida a la vida!

COMPANYS I ALTRES, ENCARA

Seixanta novè aniversari de la mort de Lluís Companys. Flors i parlaments al cementiri, reivindicacions nacionals i peticions d’anul·lació de la farsa de judici que patí el President abans de ser executat.
Avui, el Parlament demanarà formalment la invalidació del judici i, mentrestant, culpem Madrid de les nostres desgràcies. Tanmateix, una part de casa nostra resta per endreçar, quan les trenta-quatre víctimes dels Fets de la Fatarella encara són poca cosa més que un espai amarg en la memòria dels seus descendents.
Per a quan un acte d’honorança, mal que sigui a nivell local i nacional? O és que el nostre propi ensopiment també és culpa de Madrid?

ÀPATS PEL RECORD

Uns dies enrere, un tarta Sacher de molts collons* tancava un àpat extraordinari, en el qual un deliciós plat de lluç amb farigola i olives d’Aragó n’era la part més potent, tot regat amb xampany francès, com si fóssim un vicepresident qualsevol. En realitat, el dinar era per celebrar que una gran amiga i extraordinària autora havia aconseguit publicar en anglès un dels seus millors llibres.

Dissabte passat, un pastís de nata i crema acompanyat per licors de codony i de mores es constituïa en la cloenda d’un altre àpat singular. En aquesta ocasió solemnitzàvem la presència d’una altra gran amiga, artista i empresària de mèrit, la qual continua al peu del canó en els tres fronts.

Molt sovint associem el record dels menjars a les diverses situacions del moment o als viatges que fruïm, però la realitat és que es gaudeixen millor segons la companyia.

*Els collons s’utilitzen a la ruralia com a mesura equivalent a les estrelles dels hotels o a les forquilles dels restaurant, per be que també tenen altres accepcions.

ROVELLONS!

Ahir, a casa vam sopar rovellons. Els amics més boletaires, —Rosalia Gual i Francesc Ribera—, ens en van portar mig cistell. Tot d’una, va ser netejar-los i posar-los al forn acompanyats d’una picada d’all i julivert. I a menjar!
Al Catllar no es veuen bolets; només algun mullaric que surt en espais per on corre la poca aigua de pluja que ha caigut. També les potes de cavall es veuen entre els avellaners. I res més.

MASOS RÒNECS

Al Catllar es poden veure molts masos rònecs, abandonats, unes construccions en altre temps esplèndides que amb el pas dels anys i l’abandonament de la terra es van degradant inexorablement. Per copsar la magnificència d’alguns d’aquests masos només cal fixar-se en els portals, esculpits amb pedra, amb arcs que sovint disposen d’una data significada per la construcció.
Tal com explica Josep Zaragoza, -un dels homes més savis del Catllar-, alguna d’aquestes masies estan edificades ens espais ja habitats en temps dels romans, amb antigues vil·les que ara queden qui sap si definitivament enterrades sota les runes.
Ara per ara els antics dominis agraris s’han vist superats per la indústria, partits per les vies de comunicació o, senzillament, abandonats per falta de braços.

TECNOLOGIA DE TERRAT

A primera hora del matí i amb la lluna ben plena a punt per amagar-se per l’horitzó, els colors agafen una tonalitat ben especial, ataronjada i difuminada.
Si entre l’objectiu de la càmera fotogràfica i la lluna s’interposen alguns elements artificials, ens pot fer l’efecte de trobar-nos a Mart. Però estem a casa i toquem de peus a terra. Si més no ho intentem.

(Fotografia de Francesc Ribera Sanchís)

A les nostres muntanyes més emblemàtiques i als llocs més pintorescs de la geografia catalana és fàcil trobar-hi reproduccions del naixement de Jesús, creus de diferents mides i altres andròmines diverses, bastides amb metalls, fusta o ceràmica.
Amb aquestes mostres d’art és possible que els autors de la “plantà” ens vulguin fer saber que existeixen, que són molt devots o uns grans escultors, però estaria millor que les seves escultures guarnissin els menjadors de casa seva.
Ja n’hi ha prou de contaminar la natura!

TEMPS DE BOLETS

Els bolets, amb més o menys retard per la falta de pluges, surten en diversos espais del Principat, per bé que un cada cop major nombre de boletaires els empaiten sense pietat.
Massa sovint, quan entrem als boscos ens hi trobem gent sorollosa, el terra remenat i deixalles escampades, un conjunt que ens desanima a buscar bolets. Per això optem per anar a passejar per la muntanya, on alguna vegada ens trobem amb algun exemplar que ens costa identificar. Algú em pot ajudar?

OLIVES CONFITADES

Com cada any, hem posat olives confitades, en aquesta ocasió amb la tècnica de la mitja sosa, una recepta que ens ha facilitat la Maria Domènech, de cal Rei, de la Fatarella.
En realitat, la mitja sosa és una variat de la sosa tradicional, que consistia en dissoldre una unça de sosa en aigua per cada tupí d’olives de set quarts, que en mesures actuals són 100 grams de sosa per casa 10 litres d’aigua. Doncs bé, amb la mitja sosa s’hi posen només dues terceres parts de sosa, amb la qual cosa les olives duren unes setmanes més.
Per si fos del vostre interès, la recepta completa consisteix en deixar les olives amb l’aigua barrejada amb la sosa durant vint-i-quatre hores. Posteriorment es canviarà l’aigua al llarg de set o vuit dies, fins que amb la darrera aigua s’hi afegirà la sal i el fonoll que donaran el toc de sabor final al confit.
A casa intentem posar olives en conserva per seguir la tradició de la mare, però cada vegada tenim més dificultats per trobar olives que estiguin en bones condicions, ja que darrerament n'apareixen moltes de xixinades. Sort que en Joan Morlà, un bon amic del Catllar, ens proveeix de bon gènere.

EL MONTSANT

Avui hem tornat a pujar al Montsant, després d’uns mesos de no fer-ho. El Montsant és una serra molt propera geogràficament, també emocionalment, i cada vegada que hi accedim ens sentim gratificats, malgrat que costa de pujar-hi.
De lluny ens arribaven els sorolls dels helicòpters i dels vehicles que participaven en un ralli, però al Montsant hi havia pau.
Ens hem trobat amb el ramat de cabres que pasturen gairebé lliures per la serra, cosa que sempre significa un al·licient afegit.
Al Clot de Cirer hi raja poca aigua, però és suficient perquè els cóms estiguin plens i a disposició dels animals i les persones assedegats.
Ara és el temps de plegar les nous que donen els dos esplèndids noguers que hi han plantats en aquest bell paratge, un fruit sec que esdevé una bona propina al sempre generós Montsant.

LÍDERS, SÀTRAPAS I DICTADORS

De la forma que va la societat, qualsevol persona pot tenir accés a un càrrec de més o menys importància. Només se li demana, massa sovint, fidelitat als seus protectors, abans que solvència moral i personal.

Quan una persona té un càrrec comença a mostrar el seu autèntic tarannà; unes poques accentuen les seves virtuts, malgrat que la majoria posen en pràctica els seus pitjors defectes fins convertir-se en autèntics sàtrapas i dictadors.

A partir d'aquí és freqüent trobar-se directors de institucions, alcaldes, presidents i altres caps de colla que actuen al marge de la democràcia, com si el seu títol els garantís la patent corsària. No cal posar exemples, tots els tenim al cap.

A la Grècia antiga, quan el país no funcionava es nomenava un tirà, una persona que disposava de tota l'autoritat per posar-hi ordre i, quan ja tenia la feina feta, ell mateix es retirava per deixar pas a una nova etapa democràtica.

Ara per ara ja sabem que no és possible la figura del tirà, però aniria molt bé que apareguessin persones que tinguessin capacitat per regenerar la societat. Falta fa.