TRITURADORA

Les trituradores –enginys coneguts també com a molins-, eren estris que van adquirir gran notorietat després de la guerra, sobre tot en els anys de racionament, quan les famílies havien de moldre a casa els cereals i els llegums que consistien la seva base alimentària.
La màquina que es mostra a la foto la vam trobar colgada de runes al patí del Vall de les Moreres. Ara, a mig restaurar, em serveix per exercitat un muscle que pateix de capsulitis.
A la vida, tot és qüestió d’adaptació, nosaltres i les màquines.

CUINA FATARELLENCA

La cuina fatarellenca tradicional té una amplia base mediterrània, amb cereals panificables, oli d’oliva, llegums, fruita –fresca i seca-, i verdures. La part proteínica s’assoleix amb els productes del porc, cabres, ovelles, galls, gallines, conills i diversos animals procedents de la caça; també amb les salaons més clàssiques: arengades, ganyims i bacallà, sense oblidar el peix fresc i el congelat.
Un dels plats més tradicionals és el romesco de porc, una combinació de fesols, productes del poc i art cuiner que començà sent la menja pròpia del dia de la matança del porc a les cases particulars i ha esdevingut un dels plats estrella del poble.
Si algun dia aneu a alguns dels restaurants de la Fatarella i us l’ofereixen, no el deixeu escapar. Saborós!

ELS TRES TOMBS (i 6)

En tota celebració hi ha qui es distreu i qui treballa. En el cas del tres tombs del Catllar els treballadors municipals i alguns regidors estigueren pendents de la feina. Alhora, comptaren amb la col·laboració de l’Associació de la Gent Gran del Catllar, sempre pendents d’ajudar quan cal.

ELS TRES TOMBS (5)

Els traginers que abans s’encarregaven de transportar tota mena de productes des de la muntanya fins a mar i entre les més disperses poblacions són part important en la festa dels tres tombs.
El conjunt format per homes forts is treballadors, cavalleries reeixides i carros ben armats van ser al llarg de molts anys una peça clau en la vida dels pobles, malgrat que amb l’aparició dels vehicles a motor han quedat de banda.
Tot paga peatge.

ELS TRES TOMBS (4)

Als tres toms del Catllar es van poder veure diverses classes de carros i de carruatges arrossegats pes ases, cavall o altres equins. Alguns animals anaven realment ben equipats, alhora que diversos genets i amazones lluïen bons conjunts a sobre dels seus cavalls i eugues.
Com en altres activitats es notava les persones que tenien traça en l’activitat i les que no en tenien tanta, però el conjunt estigué encertat

ELS TRES TOMBS (3)

El cristianisme ha intentat en tot moment adaptar-se inicialment a les creences populars, altrament denominades paganes, per tal de conduir els costum tradicionals al particular credo.
En la festa dels tres tomb –que inicialment tenia lloc per sant Antoni i ara s’escau d’acord amb les necessitats dels organitzadors-, s’aprofita per beneir els animals de tir i de muntura, tal com es veu que fa mossèn Gil. Malauradament, altres animals es quedaren sense beneir, per bé que les propietàries d’aquests pollets se les enginyaren per situar-los on queia aigua beneïda. Qüestió de fe.

ELS TRES TOMBS (2)

Amb l’aparició del cristianisme canviaren les formes dels tres tombs, que deixaren la foguera de banda per tenir lloc al voltant de l’església. A més, sant Antoni del porquet –el patró dels animals-, esdevingué la figura principal de la desfilada, tal com ara es pot veure en totes les celebracions.

ELS TRES TOMBS (1)

Diumenge passat tingué lloc al Catllar la desfilada dels tres tombs, una adaptació d’una festa primigènia que consistia en donar tres passades per un circuit urbà amb els animals de tir i altres muntures.
Abans, els tres tombs es donaven al voltant d’una gran foguera on en acabar s’hi coïen les viandes que formarien part de l’àpat dels participants. Ara s’esmorza abans d’iniciar la marxa.

ESPÀRRECS

Enguany i fins ara, la minsa collita d’espàrrecs mostrava prou evidentment la manca de pluges. Com a molt, es trovaben algunes peces ens els espais en els quals s’havia acumulat la mica de pluja que havia caigut, ja fos un davall marge o en algunes raconades.
Amb tot, a partir de les darreres pluges ja surten espàrrecs, i deixem constància d’aquest fet amb una oportuna foto realitzada en cap de setmana.

DIMECRES DE CENDRA

Tal dia com el dimecres passat, pel cristianisme s’inicia la Quaresma, el període penitencial de quaranta dies que acabarà el Diumenge de Resurrecció.
De petits, el dimecres de cendra, a l’hora de missa ens portaven a l’església, on el capellà ens posava al cap un polsim de cendra en forma de creu, alhora que ens deia: Recorda que pols ets i en pols t’has de convertir.
En el decurs de l’acte ens recordaven que la cendra que ens posaven era el fruit d’haver cremat les branques de llorer i d’olivera procedents de la benedicció de rams de l’any precedent, ja que beneïts com estaven no es podien llençar.
I, si això és així, perquè no es fomenta la incineració de les persones, en lloc dels enterraments?

PRIMAVERA

Foto de M Victòria Gironès Punyet
Avui a les 0,21 hores ha entrat la primavera astronòmica, encara que la bonança del temps dels darrers dies i les passades pluges ja l’anunciaven.
La primavera és promesa d’una major vitalitat en les persones i la natura, per bé que encara és possible que torni alguna fase de mal temps, més quan les formigues –que sí anuncien la primavera real-, encara no han sortit dels seus nius.

LLUNA PLENA

Al llarg de les darreres hores tenim una lluna plena que enamora, més quan actualment està més propera a la Terra que normalment.
La proximitat de la Lluna fomenta marees prou acusades, que es noten quan les platges creixen per l’absència de l’aigua, i quan aquesta retorna amb nivells alts.

SANT JOSEP

Avui és l’onomàstica dels Josep i de les Josepes, dels Peps i Pepes, Pepets i Pepetes, Beps i Bepes, Jeps, Jepos, Jepets, Jepics, Pitus i altres variants del nom. Actualment no es festa, però abans sí que ho era.
Abans, en plena restricció alimentària quaresmal, com Sant Josep s’esqueia entre la Quaresma, a les cases s’aprofitava per fer una mica de gresca i per a menjar bé, en uns àpats que acabaven amb la típica crema de Sant Josep, de postres.
I com és el meu sant, us convido a un àpat virtual, davant la impossibilitat de fer-ho a tots de veritat.
Altrament, quan a les famílies no hi havia Jenifers ni Kevins, es deia “A totes les cases hi ha Joseps, Maries i ases”; ara, de Josep i de Maries cada cop n’hi ha menys.

ESTRUÇOS

Aquesta imatge, que inicialment es podria associar a diversos llocs de la sabana africana, correspon al mas de Teret, una casa rural situada al cor del Tarragonès que disposa d’animals exòtics i un bon nombre de cavalls, alhora que ofereix un qualificat servei de restaurant. S’ha de veure!

OLIVES MORTES

Cada any el pare ens prepara una caixa d’olives fargues, un regal que agraïm d’allò més.
Es tracta de collir les olives quan estan ben madures, adobar-les amb força sal i unes pells de taronja i deixar-les a l’acció del fred. Al cap d’uns dies ja es poden menjar.
És cert que el fred fa perdre l’amargor inicial de les olives, alhora que les encongeix; per això és bo abans de menjar-les barrejar-les amb un raig d’oli i vinagre, i un pols de pebre vermell dolç. De cine!

CAMINS

Anys abans, els usuaris dels camins veïnals eren els encarregats d’arranjar-los, una activitat que realitzaven dies abans de recollir les collites.
Quan calia posar-se a endreçar els camins, els usuaris començaven en la part més propera al poble i era obligació d’ajudar fins la finca de cadascú.
Aleshores es tenia especial cura de les aigüeres, unes petites ondulacions practicades als camins que s’encarregaven d’apartar les aigües de pluja, per tal de preservar els treballs.
Actualment ja es posen poques aigüeres i els camins no drenen, cosa que provoca bassals quan plou.

BONES PLUGES

Per la forma que ha plogut, amb poca intensitat però amb l’aigua ben espaiada al llarg del temps, les pluges hauran estat ben aprofitades als camps. La prova la tenim en els bancals més fondals, que han estat capaços d’engolir tota l’aigua sense deixar ni un toll.

PLUGES

Entre divendres a la nit i durant bona part del dissabte van caure més de cinquanta litres per metre quadrat de pluja. Falta feia!
L’aigua ha estat ben rebuda per les plantes i els arbres, també pels animals i les persones.
Malauradament, espatllà algunes calçotades. Mai plou a gust de tothom!

SEQUERA

Fins que van caure les darreres pluges prou escadusseres, portàvem molts dies de sequera, cosa que es manifesta en els sembrats de cereals, que es veuen curts de mida i gens atapeïts.
No sé si amb les darreres gotes els cereals reprendran la crescuda, però sí és cert que la necessitat de grans es manifesta en el seu preu, alt com mai.
Serà qüestió de replantejar-se els conreus.

AMUNTEGAMENT

L’eruga del pi, quan transita pel terra, segueix indefectiblement la femella que es constitueix en guia única.
Si en un punt del desplaçament l’eruga guia pateix algun accident que li impedeix continuar el trajecte, la resta d’animals s’aturen i de vegades s’amunteguen, fins que es moren sense arribar al seu destí.

PROXIMITAT

Fa uns dies, entre la foscor de la nit al cel es veien la Lluna i Venus, ben resplendents a partir de la llum que reflecteixen del sol.
A simple vista semblaven estar ben a prop, per bé la distància entre l’astre i el nostre satèl·lit és considerable. De vegades això mateix passa en la relació entre persones, també de les que tenim més a prop, de les que massa sovint ens separa tot un món.

L’EQUIP DEL GOVERN

Al llarg del temps que durà la dictadura franquista, el Real Madrid FC fou considerat l’equip del règim, un govern dictatorial que utilitzà l’entitat esportiva per trencar l’aïllament polític al qual els estats democràtics tenien sotmesa Espanya.
En plena democràcia i davant l’amenaça de desfeta econòmica de l’entitat blanca, J M Aznar pronuncià una frase que es recorda: “Cal ajudar el Madrid”, cosa que es traduí en una operació urbanística que és visible a molts quilòmetres de distància de la capital.
Ara, el govern socialista hi torna i destina més diners públics per afavorir una entitat privada.
En referència a aquest tema, Màrius Carol publicava un interessant article a La Vanguardia del dia 2 de març. Us el recomano.

PUNTERIA

Les persones que qüestionen l’activitat de la caça, sobre tot la que té lloc massa a prop dels nuclis poblats, asseguren que hi ha més escopetes a punt de ser disparades que animals a caçar. Si això fos així, no ens podem sorprendre quan veiem que alguns tiradors han fet pràctiques en tota mena d’elements, un fet que ens deixa una mostra de la seva punteria i, de retruc, del seu grau de civisme.

CASALOTS

Desconec si aquests casalots que ens mostren a la foto -i altres que existeixen-, compleixen amb algun planejament urbanístic, o si és que formen part de l’anarquia constructiva que sembla que ningú pot aturar.
Sigui quin sigui el cas, és evident que aquestes construccions que esquitxen la natura sembla com si hi estiguessin de més.

CAÇADORS

A primera vista, la fotografia d’avui ens pot recordar algun paratge de la guerra dels Balcans, amb un grup d’homes armats que passegen a tocar d’una línia fèrria abandonada. No és el cas! Es tracta d’un grup de caçadors que, ben acompanyats pels seus gossos, intenten caçar algun conill dels molts que hi ha pel terme.
Durant el període de caça, aquesta imatge és usual, i es pot assegurar que no sempre transmet tranquil·litat.

DES DELS DARRERES

Amb les primeres clarors del dia, des dels darreres de la nostra futura casa de la Fatarella es veuen antics cultius, ara abandonats. Alguns marges ben alterosos estan parcialment enrunats, igual com els masos, els corrals i les eres que abans constituïen un bon patrimoni.
A la part superior de la fotografia es distingeixen torres elèctriques i de comunicacions, i també un bosc de pins que ja es comença a estendre.
Atenció als moviments que es produeixen en els àmbits rurals. Ens afectaran!

UNA FINCA MENYS

Amb una mica de interès, encara són distingibles entre les males herbes els avellaners que durant molts anys van donar bons fruits en uns bancals ara abandonats.
En pocs mesos les branques dels avellaners s’hauran assecat i al cap d’uns anys ja tindrem una finca erma més.
Els pagesos asseguren que no surt a compte cultivar res i de ben segur tenen raó; de moment.

AMICS

Un dels aspectes més positius de l’amistat és saber que pots comptar amb els amics quan et convé, alhora que vius amb el convenciment que els amics saben on trobar-te, quan els cal.
De vegades, les obligacions i les devocions fan que amb alguns amics estiguem uns quants dies sense veure’ns, però no per això desapareixen les bones relacions, cosa que es nota quan ens retrobem.
I em sembla que les nostres gossetes són de la mateixa opinió.

ESPORGAR

Ens comentaven uns treballadors del camp que, al moment d’esporgar els arbres, actualment es deixen amb una certa quantitat de fullam a la part superior, ben diferent com fins ara, quan a dalt d’algunes oliveres només es veia fusta.
Ja veurem com anirà la collita, però de moment hem de reconèixer que també l’art d’esporgar arbres es mou segons tendències.

CARBURANTS

Per cada dia que passa es fa més car omplir el dipòsit de carburant dels vehicles moguts a motor, alhora que s’encareixen l’electricitat, el gas i altres productes que utilitzem a les llars.
Si es manté la progressió actual dels preus, aviat sortirà més econòmic quedar-se a casa que anar a treballar, mal que a partir d’aleshores haurem de cremar les portes de les cases per cuinar al llarg de tot l’any i poder-nos escalfar a l’hivern.

TISORADES

Des dels diversos àmbits de govern se’ns avisa que hi hauran fortes retallades en els pressupostos, uns ajustos que repercutiran en la qualitat dels serveis públics i en les percepcions econòmiques dels treballadors de l’administració.
Per evitar que tornem a rebre els de costum, proposo que en tots els àmbits de l’administració pública s’apliquin aquestes mesures:
- eliminar tots els denominats càrrecs de confiança que no facin altra cosa que cobrar.
- retirar totes les targetes de crèdit i tots els telèfons mòbils que tan alegrement s’utilitzen a càrrec dels pressupostos públics.
- optimitzar les compres i vetllar pel bon ús dels productes adquirits.
- adequar les prestacions econòmiques de tots els treballadors a les dels convenis del sector dels diferents departaments.
- evitar la construcció d’edificis amb pretensions d’aparador polític.
- evitar tota mena de publicitat institucional.
Ho deixem aquí, però si calgués, podríem continuar.