EXCUSES

La consulta sobiranista plantejada a Catalunya des de la Generalitat genera tota mena de tensions a l'Estat Espanyol. Entre les conseqüències que aquest plantejament ha determinat destaca que el govern del Partit Popular s'hagi erigit en el suposat garant de la unitat d'Espanya, cosa que li permet deixar en segon terme tots els presumptes escàndols en els quals estan immersos diversos membres del Govern i del partit. En aquesta lluita per "evitar el trencament d'Espanya", el PP està ben contrafortat per un PSOE que li fa d'escolà per defugir ser titllat de mal espanyol. Els socialistes, igualment de concepció centralista, han procurat fer costat al PP, més encara quan han de controlar els elements díscols del PSC més catalanista i, alhora, proposar una nova concepció de l'Estat en clau federalista que ben pocs es creuen.

La denominada qüestió catalana és determinant pel futur d'una Catalunya que aspira a disposar d'estructures d'estat, des de les quals poder parlar de tu a tu amb un Estat Espanyol que ara li imposa aspectes econòmics i culturals que amenacen la seva supervivència. Sí, resulta important per a Catalunya, que s'hi juga el ser o el no ser, però també per una Espanya que s'endevina del tot inviable sense les forçades aportacions econòmiques que surten de Catalunya. Per tot això, el Govern de l'Estat ha iniciat diverses accions internes encaminades a sembrar dubtes entre la població catalana sobre la viabilitat del projecte, al mateix temps que ha ordenat que els diversos ministeris accentuïn la seva visibilitat a Catalunya. A nivell exterior també s'intenta actuar amb fermesa, amb l'aportació d'arguments del tot contraris a la secessió de Catalunya. En relació amb aquest apartat, des del Ministeri d'Afers Exteriors s'ha tramès a les ambaixades un memorandum de més de dos-cents folis amb el qual s'intenta instruir al cos diplomàtic sobre la tan delicada qüestió catalana.

L'argumentari tramès exposa un seguit d'idees que cal exhibir a nivell internacional per intentar contrarestar la creixent projecció de Catalunya al món, uns motius que, de moment, han estat rebuts amb voluntat de no ingerència, però també amb una certa desconfiança. D'una banda existeix malfiança de cara a un Govern que massa sovint ha actuat de forma contrària a com ho havia promès quan estava a l'oposició. D'altra banda, ha demostrat una gran capacitat per jugar amb el sentit de les paraules, com quan per parlar d'un PIB en caiguda s'afirmava que hi havia "Un creixement econòmic negatiu"; que quan es va haver de rescatar la banca espanyola es deia que "S'ha aconseguit un préstec molt favorable"; que quan promulgà una amnistia fiscal encarada a molt poques persones es justificava com "Mesures excepcionals per a incentivar la tributació de rendes no declarades", o que quan apujà l'IVA es justificà amb l'eufemisme d'un "Gravàmen addicional". I ja no cal ni parlar de la negativa a presentar les balances fiscal, que és una mostra més de tenebrisme polític. Per un altre costat, a Europa i al món no ningú es vol pronunciar sobre el que es denomina "afers interns", encara que costen molt d'assumir els missatges de grups i persones que han protagonitzat escàndols econòmics i polítics de molt gruix.

El que sí que li cal reconèixer al Govern de l'Estat és que amb el memorandum ha ofert molta més visibilitat a Catalunya, una projecció que s'ha de sumar a l'aconseguida amb les darreres grans manifestacions, sobre tot amb la Via Catalana que arribà a formar una cadena humana certificada en dos milions cent mil persones. Alhora, quan s'ha intentat contradir els arguments catalans no s'ha fet altra cosa que reforçar-los, perquè ja se sap que, tal com afirma el refranyer popular: "Qui s'excusa s'acusa".

Ja resulta ben paradoxal que li hagi tocat al ministre García Margallo instruir un argumentari que intenta posar traves a la projecció internacional de les aspiracions sobiranistes catalanes, quan fou precisament aquest ministre un dels pocs polítics que va reconèixer públicament l'èxit de la Via Catalana, i el mateix que ha plantejat un nou encaix polític i econòmic de Catalunya amb Espanya.

Per desgràcia, no abunden els polítics que tinguin la suficient visió de país ni la valentia política per a prendre aquelles determinacions que són necessàries, imprescindibles per una solució de consens. Ara per ara, la majoria centralista es decanta cap a les posicions immobilistes, quan no de força, just perquè s'han quedat ancorats en temps pretèrits i presoners dels missatges anticatalans que ells mateixos han projectat sobre la societat, i que aquesta ha assumit.

He deixat per al final la carta tramesa pel president de la Generalitat a alguns líders mundials, una missiva que informa amb claredat sobre les aspiracions catalanes, amb un to tan formal i constructiu que deixa en evidència altres formats que no fan altra cosa que intentar menystenir arguments que, ara per ara, resulten irrebatibles només a base de desqualificacions.

Josep Gironès

Escriptor