lunes, 11 de marzo de 2013

Article publicat avui, 11 de març de 2013, al Diari

CANVIS CLIMÀTICS
Al planeta Terra, els canvis climàtics s’han produït amb una certa regularitat, tal com constata la ciència Paleoclimàtica en el seu estudi que abasta un ampli període corresponent a uns quants mil·lennis de vida. Aquesta variabilitat natural del clima ha permès veure que, al llarg del temps, hi ha hagut alteracions climàtiques, amb cicles càlids que s’han alternat amb períodes freds; tanmateix, igualment es veu que la Terra està actualment immersa en un període càlid provocat per l’acció humana, cosa que hauria d’encendre les alarmes.
En la dinàmica natural de canvis, un dels darrers períodes càlids tingué lloc entre els anys 750 i 1200 del nostre temps, cosa que resulta fàcil de constatar quan visitem alguns pobles creats en aquell temps, quan els constructors de cases buscaven la part obaga dels pobles per edificar-les. Exemples d’aquest fet els tenim a Ascó, el Catllar, la Fatarella, Torroja de Priorat i altres pobles, on la major part de cases estant edificades d’esquena al sol.
A més curt termini, les persones que tenim més de mig segle de vida hem pogut copsar lleugers canvis en el clima. Fa uns cinquanta anys, durant la tardor hi havia una gran variabilitat en el temps, amb deu o dotze etapes de temperatura estable que precedien dies plujosos. A l’hivern, el fred i la neu es veien sovint, de vegades amb la intensitat del febrer de l’any 1956, quan una fredorada intensa i perllongada maltractà persones, animals, plantes i arbres. Per la primavera el temps també era variable i les pluges arribaven amb regularitat, un fet ben gratificant pels conreus agrícoles. I els estius eren calorosos, sobre tot els mesos de juliol i agost. Fruit d’aquesta regularitat, les terres estaven assaonades i els pantans plens d’aigua; el clima mantenia una variada regularitat i els conreus agrícoles seguien la tradicional cadència que es mostra en el refranyer popular: “Cada cosa al seu temps i les figues per l’agost”, “Al juny la falç al puny”, “Per Tots Santa qui tingui olives que allargui les mans” i tants altres.
En els darrers anys el clima s’ha alterat greument. Ara ja no es tracta dels canvis cíclics mesurats històricament com fins ara, sinó que és una pertorbació provocada pels humans a partir de les emissions a l’atmosfera de CO2 i d’altres gasos que, amb el denominat efecte hivernacle, ocasionen profunds trastorns en el clima amb variacions a l’alça en les temperatures i en la pressió atmosfèrica, cosa que promou de retruc menys precipitacions, la desertització d’amplis espais i la pèrdua de gel al Pol Nord.
El canvi climàtic ens afecta de valent i es ben evident en sectors com l’agrícola. Ja fa uns anys, el pagès Josep Suné, de la Fatarella, advertia que el cicle agrari s’ha alterat, cosa que es nota en les collites d’avellanes, olives, ametlles i cereals, que s’han avançat uns quants dies. Altrament, el canvi climàtic provocat per les emissions de gasos a l’atmosfera d’origen no natural també incideix en el règim pluviomètric, que ha disminuït, i en les temperatures que van a l’alça.
El problema de l’escalfament global és ben evident i la seva percepció fàcilment mesurable. Per això, els científics avisen una vegada rera l’altra que el planeta Terra pot entrar aviat en una gran crisi climàtica. Per evitar el problema, caldria que es produís una acció conjunta a nivell mundial per aturar les emissions de gasos que posen en risc la continuïtat de la vida al planeta, però diversos països i molts polítics estan molt lluny de buscar un acord que ho faci possible.
Al nostre país, els lligams existents entre alguns partits polítics i les empreses responsables de bona part de les emissions de gasos dificulten trobar una solució al problema. Aquesta relació, de retruc, fa possible que els ciutadans tinguem de pagar preus astronòmics pels serveis energètics que rebem en forma d’electricitat, gas i carburants. Per això, estaria bé que es busquessin formules legals que evitessin que alguns polítics mengessin a la mateixa taula que determinats empresaris, alhora que també s’hauria de fer més cas als científics que ens avisen del perill que tenim a tocar.

No hay comentarios: