CANVIS CLIMÀTICS
Al planeta Terra, els canvis climàtics s’han
produït amb una certa regularitat, tal com constata la ciència Paleoclimàtica
en el seu estudi que abasta un ampli període corresponent a uns quants
mil·lennis de vida. Aquesta variabilitat natural del clima ha permès veure que,
al llarg del temps, hi ha hagut alteracions climàtiques, amb cicles càlids que
s’han alternat amb períodes freds; tanmateix, igualment es veu que la Terra
està actualment immersa en un període càlid provocat per l’acció humana, cosa
que hauria d’encendre les alarmes.
En la dinàmica natural de canvis, un dels
darrers períodes càlids tingué lloc entre els anys 750 i 1200 del nostre temps,
cosa que resulta fàcil de constatar quan visitem alguns pobles creats en aquell
temps, quan els constructors de cases buscaven la part obaga dels pobles per
edificar-les. Exemples d’aquest fet els tenim a Ascó, el Catllar, la Fatarella,
Torroja de Priorat i altres pobles, on la major part de cases estant edificades
d’esquena al sol.
A més curt termini, les persones que tenim
més de mig segle de vida hem pogut copsar lleugers canvis en el clima. Fa uns
cinquanta anys, durant la tardor hi havia una gran variabilitat en el temps,
amb deu o dotze etapes de temperatura estable que precedien dies plujosos. A l’hivern,
el fred i la neu es veien sovint, de vegades amb la intensitat del febrer de l’any
1956, quan una fredorada intensa i perllongada maltractà persones, animals,
plantes i arbres. Per la primavera el temps també era variable i les pluges
arribaven amb regularitat, un fet ben gratificant pels conreus agrícoles. I els
estius eren calorosos, sobre tot els mesos de juliol i agost. Fruit d’aquesta
regularitat, les terres estaven assaonades i els pantans plens d’aigua; el
clima mantenia una variada regularitat i els conreus agrícoles seguien la
tradicional cadència que es mostra en el refranyer popular: “Cada cosa al seu
temps i les figues per l’agost”, “Al juny la falç al puny”, “Per Tots Santa qui
tingui olives que allargui les mans” i tants altres.
En els darrers anys el clima s’ha alterat
greument. Ara ja no es tracta dels canvis cíclics mesurats històricament com
fins ara, sinó que és una pertorbació provocada pels humans a partir de les
emissions a l’atmosfera de CO2 i d’altres gasos que, amb el denominat efecte
hivernacle, ocasionen profunds trastorns en el clima amb variacions a l’alça en
les temperatures i en la pressió atmosfèrica, cosa que promou de retruc menys
precipitacions, la desertització d’amplis espais i la pèrdua de gel al Pol
Nord.
El canvi climàtic ens afecta de valent i es
ben evident en sectors com l’agrícola. Ja fa uns anys, el pagès Josep Suné, de
la Fatarella, advertia que el cicle agrari s’ha alterat, cosa que es nota en
les collites d’avellanes, olives, ametlles i cereals, que s’han avançat uns
quants dies. Altrament, el canvi climàtic provocat per les emissions de gasos a
l’atmosfera d’origen no natural també incideix en el règim pluviomètric, que ha
disminuït, i en les temperatures que van a l’alça.
El problema de l’escalfament global és ben
evident i la seva percepció fàcilment mesurable. Per això, els científics
avisen una vegada rera l’altra que el planeta Terra pot entrar aviat en una
gran crisi climàtica. Per evitar el problema, caldria que es produís una acció
conjunta a nivell mundial per aturar les emissions de gasos que posen en risc
la continuïtat de la vida al planeta, però diversos països i molts polítics
estan molt lluny de buscar un acord que ho faci possible.
Al nostre país, els lligams existents entre
alguns partits polítics i les empreses responsables de bona part de les
emissions de gasos dificulten trobar una solució al problema. Aquesta relació,
de retruc, fa possible que els ciutadans tinguem de pagar preus astronòmics
pels serveis energètics que rebem en forma d’electricitat, gas i carburants.
Per això, estaria bé que es busquessin formules legals que evitessin que alguns
polítics mengessin a la mateixa taula que determinats empresaris, alhora que
també s’hauria de fer més cas als científics que ens avisen del perill que
tenim a tocar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario