REFERÈNCIES

Arreu on es troba una persona necessita de referències de tota mena, també geogràfiques.
Quan vivíem a Vila-seca els nostres referents eren la Mola de Colldejou i la Mola de Llaberia, situades a ponent, i la serra de la Mussara, més al nord.
Ara per ara, una mica enfonsats a mig aire de la vall del Gaià, amb prou feines podem veure els cims de la Mussara, on destaquen les antenes que serveixen per alimentar senyals de telecomunicacions. És cert que la nostra perspectiva queda condicionada per la situació del espai on vivim, però també és veritat que des de casa tenim a l’abast la contemplació de moltes hectàrees de boscos d’un color verd que també transmet serenor.

VESPREJAR

Quan comença a fer-se fosc, en l’espai de la vall del riu Gaià que hem escollit per viure s’imposa la calma. A mida que el sol s’amaga per l’horitzó i la foscúria s’imposa, sembla com si del cel caigués una capa de tranquil·litat que agombola de forma amatent les persones.
Alguns dies, quan es pon el sol el cel es tenyeix de colors cridaners, com si fos el darrer espectacle natural del dia. A partir d’aleshores, algunes persones aprofitem el temps per llegir o escriure, preparar els àpats o descansar. Malauradament, són molts més els qui es dediquen a mirar qualsevol programa des que ofereixen per televisió.
És una altra mena d’espectacle.

PLANTER

Em comenta un planterista que enguany ha exhaurit molt prompte tot el planter que tenia preparat.
En un tres i no-res, els clients de sempre i altres d’ocasionals li han comprat les tomaqueres, meloneres, pebroteres, alberginieres, enciams i altres plantes que, en condicions normals, li haguessin abastat tot l’estiu.
Pel que sembla, la fal·lera plantadora respon a la crisi. És cert que els gran hortolans continuen amb la feina de costum, però molta gent aprofita el mínim espai per encabir-hi algunes tomaqueres i altre planter.
Els vells del poble asseguren que si la crisi va en augment, ben aviat es tornaran a conrear el munt d’horts deixats que hi ha a prop del poble. Temps al temps.

TRAVESSERA

Fins fa uns anys, els constructors de cases i masos, abans de posar-se a la feina, volien saber amb què comptaven: com era l’espai a construir, la qualitat i la quantitat de la pedra a utilitzar, si podrien disposar de guix o calç, els gruix de les bigues i cavirons... Amb tot, la peça bàsica que determinava l’amplada de l’edifici a construir era la travessera.
Efectivament, la llargada i la doblaria de la biga principal, sobre la qual descansaven la resta de bigues i els trespols, era la que condicionava tota la construcció.
En la foto que mostra l’entrada d’avui es pot veure la que en el seu temps era una magnífica travessera, malgrat que la ruïna de l’edifici l’han deixat en el precari estat que es veu.
A poc a poc i de vegades de bursada, una part del món que vam conèixer es va esberlant.

LLIRIS DE SANT JOSEP

Els constructors de cabanes i barraques plantaven lliris de Sant Josep a les cobertes dels edificis. Ho feien amb l’ànim que amb les seves arrels les plantes relliguessin la terra que protegia l’edifici de l’aigua de pluja. Posteriorment, una vegada l’any aportaven terra a les cobertes, cosa que en garantia la seva impermeabilitat.
En els últims anys s’han abandonat moltes barraques i altres s’han enfonsat, com la que mostra parcialment la foto d’avui. Amb tot, els lliris resisteixen el pas del temps i l’abandonament.
Per si fos de l’interès d’algú, les arrels dels lliris ajuden a combatre les molestes hemorroides. Només cal portar-ne una porció encabida en una butxaca perquè faci efecte, això sí, després d’aplicar una correcta higiene a la zona afectada.

SANT RAMON

Davant la façana de l’ermita de Sant Ramon hi ha construït un portentós brocal, a través del qual es podia accedir a l’aigua que es guardava en una cisterna soterrada uns metres més avall.
La construcció, de base quadrada, estava protegida per una portella, per evitar que alguna persona caigués a la cisterna o que les bestioles accedissin a l’aigua.
Al primer cop d’ull, sembla que l’aigua de la cisterna de Sant Ramon no era provinent de la pluja, sinó la que baixava per les conduccions del reg.
En tot cas, si ens situem a tocar de la cisterna i ens encarem cap al Catllar, veurem una bona panoràmica del poble, i també de l’antiga fàbrica que cada vegada està en estat més rònec.

SANT RAMON

L’edifici que configura l’ermita de Sant Ramon està format perimetralment per una paret de pedra, exteriorment arrebossada amb argamassa, un art propi de fa dos segles.
Com elements arquitectònics a considerar, a la façana destaquen el campanar de cadireta, que a la part final està construït amb maons.
El portal està format per un seguit de pedres ben carejades, amb una llinda partida en tres, la dovella central de la qual fa el cap-i-ample necessari per sostenir la paret.
Altres elements són l’òcul que queda entre el campanar i el portal, i el rellotge de sol, sense fiador ni marques horàries. I també s’hi pot veure una espitllera, l’element defensiu que demostra la inseguretat amb la qual es vivia en temps pretèrits. Com ara.